Es mostren 88940 resultats

tetis


<title type="display">tetis</title>

masculí zoologia Gènere de mol·luscs gastròpodes opistobranquis del subordre dels nudibranquis i de la família dels tètids (Tethys sp), de cos oval i deprimit gros, cap ample i amb dues sèries longitudinals d’apèndixs lobulars.

tetis

masculí zoologia Gènere de molluscs gastròpodes opistobranquis del subordre dels nudibranquis i de la família dels tètids Tethys sp , de cos oval i deprimit gros, cap ample i amb dues sèries longitudinals d’apèndixs lobulars
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tètol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tètol</title>

Etimologia: probablement d’un ll. td. tetus, variant de titus ‘tudó’ (v. tudó)
masculí ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids (Limosa sp), de colors castany rogenc i blanc amb franges negrenques. Cal destacar-ne el tètol cuanegre (L. limosa), el tètol cuabarrat (L. lapponica), el tètol jaspiat (L. fedoa) i el tètol de Hudson (L. haemastica).

■ tètol

masculí ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids Limosa sp , de colors castany rogenc i blanc amb franges negrenques Cal destacar-ne el tètol cuanegre L limosa , el tètol cuabarrat L lapponica , el tètol jaspiat L fedoa i el tètol de Hudson L haemastica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tetr-

■ tetr-

Forma prefixada del mot grec téttares , que significa ‘quatre’ Ex tetròxid, tetraxial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tetra-

■ tetra-

Forma prefixada del mot grec téttares , que significa ‘quatre’ Ex tetradàctil, tetrapètal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tetrabàsic
| tetrabàsica

■ tetrabàsic
| tetrabàsica

adjectiu química Dit d’un àcid la molècula del qual té quatre hidrògens reemplaçables
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tetrabòric, àcid

■ tetrabòric, àcid

química Oxoàcid de bor, de fórmula H 2 B 4 O 7 , la sal sòdica del qual, decahidratada, és el bòrax
Gran Diccionari de la llengua catalana

tetrabranquis


<title type="display">tetrabranquis</title>

    masculí zoologia
  1. plural Subclasse de mol·luscs de la classe dels cefalòpodes, amb espècies amb nombrosos tentacles, cos amb una closca externa dividida en cambres, de les quals l’animal només ocupa la més externa. Actualment només n’hi ha una forma viva, el nàutil. Foren molt abundants durant l’era secundària; cal destacar-ne l’ammonit.
  2. singular Mol·lusc de la subclasse dels tetrabranquis.

tetrabranquis

masculí zoologia plural Subclasse de molluscs de la classe dels cefalòpodes, amb espècies amb nombrosos tentacles, cos amb una closca externa dividida en cambres, de les quals l’animal només ocupa la més externa Actualment només n’hi ha una forma viva, el nàutil Foren molt abundants durant l’era secundària cal destacar-ne l’ammonit singular Mollusc de la subclasse dels tetrabranquis
Gran Diccionari de la llengua catalana

tetrabromofenolftaleïna


<title type="display">tetrabromofenolftaleïna</title>

Partició sil·làbica: te_tra_bro_mo_fe_nol_fta_le_ï_na
femení farmàcia, indústria farmacèutica Fenolftaleïna bromada, emprada en la radiodiagnosi de la vesícula biliar. És coneguda també com a tetrabrom o bromtetragnost.

tetrabromofenolftaleïna

femení farmàcia, indústria farmacèutica Fenolftaleïna bromada, emprada en la radiodiagnosi de la vesícula biliar És coneguda també com a tetrabrom o bromtetragnost
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tetrabromofluoresceïna

■ tetrabromofluoresceïna

femení química analítica Eosina groga
Gran Diccionari de la llengua catalana

tetrabromur d’acetilè

tetrabromur d’acetilè

masculí química orgànica 1,1,2,2-tetrabromoetà