Es mostren 88940 resultats

■ toquer
| toquera

■ toquer
| toquera

masculí i femení Persona que fabrica toques o en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toquerejar

■ toquerejar

verb transitiu Toquejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toqueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toqueta</title>

Etimologia: de toca1
    femení
  1. Mocador femení de seda, de cotó o de llana, plegat en forma triangular, per a ésser portat al cap o al coll.
  2. indústria tèxtil Treball de ganxet o de punt que serveix, en la indumentària femenina, per a posar damunt les espatlles com a abric o adorn.

■ toqueta

femení Mocador femení de seda, de cotó o de llana, plegat en forma triangular, per a ésser portat al cap o al coll indústria tèxtil Treball de ganxet o de punt que serveix, en la indumentària femenina, per a posar damunt les espatlles com a abric o adorn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

toquiota

toquiota

adjectiu i masculí i femení De Tòquio capital del Japó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tor</title>

Etimologia: del ll. torus ‘protuberància en un terreny, una fusta, una corda, etc.’ 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. arquitectura
    1. Motllura grossa convexa i semicircular.
    2. Espècie de bossell que hi ha a les bases de les columnes.
    3. tor deformat Motllura semblant al tor, però de secció que no és semicircular, sinó que presenta la convexitat una mica aixafada. És la inversa de l’escòcia.
  2. electricitat i magnetisme Peça en forma de tor, de material ferromagnètic, destinada a fer de nucli magnètic en alguns tipus especials de transformadors i bobines.
  3. geometria Superfície generada per la rotació, en l’espai, d’un cercle al voltant d’un eix del seu pla que no talla el cercle.

■ tor

masculí arquitectura Motllura grossa convexa i semicircular Espècie de bossell que hi ha a les bases de les columnes tor deformat Motllura semblant al tor, però de secció que no és semicircular, sinó que presenta la convexitat una mica aixafada És la inversa de l’escòcia electricitat i magnetisme Peça en forma de tor, de material ferromagnètic, destinada a fer de nucli magnètic en alguns tipus especials de transformadors i bobines geometria Superfície generada per la rotació, en l’espai, d’un cercle al voltant d’un eix del seu pla que no talla el cercle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Torà

Torà

femení ant Tora judaisme Entre els jueus, Pentateuc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tora1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tora</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. td. phthŏra, i aquest, del gr. phthorá ‘destrucció’, aplicat a la planta pels seus efectes metzinosos 1a font: s. XIII, Cerverí
    femení
  1. botànica
    1. Nom donat a diversos acònits molt metzinosos que es fan al voltant de les jaces del bestiar, entre els quals es destaquen la tora blava (Aconitum napellus), de flors blaves, i la tora groga (A. anthora), de flors grogues.
    2. Matallops.
  2. patologia Malaltia que produeix una bifurcació de les puntes dels cabells i els consumeix.



    3. Vegeu també:
    tora2

■ tora1

femení botànica Nom donat a diversos acònits molt metzinosos que es fan al voltant de les jaces del bestiar, entre els quals es destaquen la tora blava Aconitum napellus , de flors blaves, i la tora groga A anthora , de flors grogues Matallops patologia Malaltia que produeix una bifurcació de les puntes dels cabells i els consumeix Vegeu també tora 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tora2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tora</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen incert, parònim de turó1, amb el qual podria tenir alguna relació etimològica; tractant-se d’un terreny sobresortint, probablement del ll. tŏrus ‘protuberància’ (v. tor) 1a font: 1344
femení dialectal Terra d’al·luvió més alta que l’altra que la volta i que, si hom vol regularitzar el regadiu, cal que sigui anivellada.


Vegeu també:
tora1

■ tora2

femení dialectal Terra d’alluvió més alta que l’altra que la volta i que, si hom vol regularitzar el regadiu, cal que sigui anivellada Vegeu també tora 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torac-

■ torac-

Forma prefixada del mot grec thṓrax, thṓrakos , que significa ‘tòrax’ Ex toracàlgia
Gran Diccionari de la llengua catalana

toracectomia

toracectomia

femení cirurgia Toracotomia amb resecció d’una porció de costella