Es mostren 88940 resultats

■ tornar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornar</title>

Etimologia: del ll. tornare, íd., der. de tornus ‘torn’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. intransitiu Anar devers el lloc del qual hom havia partit. Se’n van dilluns i tornen dissabte. Un bitllet d’anar i tornar.
    2. intransitiu per extensió Tornar de viatge, de passeig. Tornar de la guerra.
    3. tornar a la boca (un menjar) Produir eructes, coragre, etc., pel fet d’ésser mal paït.
    4. tornar-se’n Anar-se’n cap al lloc d’on hom ve. Vaig arribar a les set, i a les vuit ja me’n tornava.
  2. intransitiu
    1. Anar a un lloc novament, altra vegada. L’any que ve tornaré.
    2. Fer de nou, esdevenir-se de nou una cosa. Això, no tornis a fer-ho. Ja torna a ploure. Ja li ha tornat la febre. A veure, tornem-ho a comptar. Una avinentesa com aquesta ja no tornarà mai més.
    3. Continuar un discurs o una sèrie d’idees o parlament en què s’havia fet una digressió. Tornant al que deia.
    4. que torna, que gira Expressió que indica el fet d’anar donant voltes a un assumpte.
    5. tornar a la mateixa Insistir porfidiosament en una cosa.
    6. tornar en si Recobrar els sentits, el seny o la vitalitat.
    7. tornem-hi! Exclamació que hom usa per a manifestar decisió i ordre de reprendre una acció.
    8. tornem-hi! figuradament Exclamació que hom usa en to de reny o d’impaciència davant una cosa que es repeteix inoportunament.
  3. transitiu
    1. Fer passar de nou quelcom al seu lloc d’abans, a la seva anterior posició o estat. Aquests llibres, ja els podeu tornar a la biblioteca. És impossible de tornar-li la seva frescor primitiva.
    2. Lliurar a algú allò que ell havia lliurat, deixat, etc. Es van tornar les cartes, després de renyir. Tornar el canvi.
    3. indústria tèxtil Canviar o afegir un fil a una arcada, corda o baga trencada durant el tissatge.
    4. Correspondre de la mateixa manera a una cosa. Tornar la visita, la salutació.
    5. tornar resposta Respondre. L’acusat no tornà resposta.
  4. pronominal
    1. Esdevenir així o així. Aquest vi s’ha tornat agre.
    2. fer tornar Fer que s’esdevingui, convertir. Fer tornar espès un xarop.
    3. tornar-se vermell Enrojolar-se.
  5. tornar-s’hi Contraatacar algú que ha atacat primer.

■ tornar

verb intransitiu Anar devers el lloc del qual hom havia partit Se’n van dilluns i tornen dissabte Un bitllet d’anar i tornar intransitiu per extensió Tornar de viatge, de passeig Tornar de la guerra tornar a la boca un menjar Produir eructes, coragre, etc, pel fet d’ésser mal paït tornar-se’n Anar-se’n cap al lloc d’on hom ve Vaig arribar a les set, i a les vuit ja me’n tornava intransitiu Anar a un lloc novament, altra vegada L’any que ve tornaré Fer de nou, esdevenir-se de nou una cosa Això, no tornis a fer-ho Ja torna a ploure Ja li ha tornat la febre A veure, tornem-ho a comptar Una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tornària

tornària

adjectiu i femení embriologia Dit de la forma larval pròpia de la classe dels enteropneusts
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornassol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornassol</title>

Etimologia: de tornar i sol1 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. Propietat d’algunes teles, papers, etc., de produir reflexos de colors diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix.
  2. botànica Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies (Chrozophora tinctoria), tomentosa, de fulles ovades o ròmbiques, flors pentàmeres i fruits en càpsula.
  3. química analítica Pólvores blaves que hom obté per tractament amb amoníac de diversos líquens de la família de les roccel·làcies i de les lecanoràcies, i posterior fermentació. Tintura de tornassol.

■ tornassol

masculí Propietat d’algunes teles, papers, etc, de produir reflexos de colors diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix botànica Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies Chrozophora tinctoria , tomentosa, de fulles ovades o ròmbiques, flors pentàmeres i fruits en càpsula química analítica Pólvores blaves que hom obté per tractament amb amoníac de diversos líquens de la família de les roccellàcies i de les lecanoràcies, i posterior fermentació Tintura de tornassol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornassolar

■ tornassolar

verb transitiu Fer que una roba, un paper, etc esdevingui tornassol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornassolat
| tornassolada

■ tornassolat
| tornassolada

adjectiu Que produeix reflexos diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornaveu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornaveu</title>

Partició sil·làbica: tor_na_veu
Etimologia: de tornar i veu 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Dispositiu en forma de dosser, de volta, de campana, etc., que, reflectint la veu del qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny. El tornaveu d’una trona. El tornaveu de l’apuntador d’un teatre.
    2. Posts recobertes de plom o d’altres materials, col·locades obliquament i en sentit horitzontal a les finestres de certs campanars, les quals, a més de reflectir el so cap avall, serveixen per a escopir la pluja cap enfora.
    1. Eco.
    2. figuradament Persona que repeteix o transmet el que un altre diu.

■ tornaveu

masculí Dispositiu en forma de dosser, de volta, de campana, etc, que, reflectint la veu del qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny El tornaveu d’una trona El tornaveu de l’apuntador d’un teatre Posts recobertes de plom o d’altres materials, collocades obliquament i en sentit horitzontal a les finestres de certs campanars, les quals, a més de reflectir el so cap avall, serveixen per a escopir la pluja cap enfora Eco figuradament Persona que repeteix o transmet el que un altre diu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornavís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornavís</title>

Etimologia: del fr. tournevis, íd., comp. de tourner ‘girar’ i vis ‘cargol de collar’ 1a font: 1915, DAg.
masculí oficis manuals Eina constituïda per un mànec i una tija acabada d’una forma adequada per tal que, introduïda en la ranura o les ranures d’un cargol, permeti de cargolar-lo o descargolar-lo per l’efecte simultani de la rotació i la pressió.

■ tornavís

masculí oficis manuals Eina constituïda per un mànec i una tija acabada d’una forma adequada per tal que, introduïda en la ranura o les ranures d’un cargol, permeti de cargolar-lo o descargolar-lo per l’efecte simultani de la rotació i la pressió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torneig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torneig</title>

Partició sil·làbica: tor_neig
Etimologia: de tornejar2 1a font: 1307
    masculí
  1. història Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça o en un reng agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l’arbitratge d’un altre cavaller experimentat o més d’un.
  2. figuradament
    1. esports i jocs d’entreteniment Competició entre equips o individualitats, un dels quals es proclama campió.
    2. Certamen literari, artístic, etc.

■ torneig

masculí història Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça o en un reng agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l’arbitratge d’un altre cavaller experimentat o més d’un figuradament esports i jocs d’entreteniment Competició entre equips o individualitats, un dels quals es proclama campió Certamen literari, artístic, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornejador

■ tornejador

masculí història El qui combatia en un torneig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornejament1

■ tornejament1

masculí Torneig Vegeu també tornejament 2
Traducció