Es mostren 88939 resultats

tornària

tornària

tornassol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornassol</title>

Accessory
Etimologia: de tornar i sol1 1a font: 1868, DLCo.
Body
    masculí
  1. Propietat d’algunes teles, papers, etc., de produir reflexos de colors diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix.
  2. botànica Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies (Chrozophora tinctoria), tomentosa, de fulles ovades o ròmbiques, flors pentàmeres i fruits en càpsula.
  3. química analítica Pólvores blaves que hom obté per tractament amb amoníac de diversos líquens de la família de les roccel·làcies i de les lecanoràcies, i posterior fermentació. Tintura de tornassol.

tornassol

tornassolar

tornassolar

Informació complementària

tornassolat
| tornassolada

tornassolat
| tornassolada

tornaveu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornaveu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tor_na_veu
Etimologia: de tornar i veu 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
    1. Dispositiu en forma de dosser, de volta, de campana, etc., que, reflectint la veu del qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny. El tornaveu d’una trona. El tornaveu de l’apuntador d’un teatre.
    2. Posts recobertes de plom o d’altres materials, col·locades obliquament i en sentit horitzontal a les finestres de certs campanars, les quals, a més de reflectir el so cap avall, serveixen per a escopir la pluja cap enfora.
    1. Eco.
    2. figuradament Persona que repeteix o transmet el que un altre diu.

tornaveu

tornavís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornavís</title>

Accessory
Etimologia: del fr. tournevis, íd., comp. de tourner ‘girar’ i vis ‘cargol de collar’ 1a font: 1915, DAg.
Body
masculí oficis manuals Eina constituïda per un mànec i una tija acabada d’una forma adequada per tal que, introduïda en la ranura o les ranures d’un cargol, permeti de cargolar-lo o descargolar-lo per l’efecte simultani de la rotació i la pressió.

tornavís

torneig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torneig</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tor_neig
Etimologia: de tornejar2 1a font: 1307
Body
    masculí
  1. història Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça o en un reng agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l’arbitratge d’un altre cavaller experimentat o més d’un.
  2. figuradament
    1. esports i jocs d’entreteniment Competició entre equips o individualitats, un dels quals es proclama campió.
    2. Certamen literari, artístic, etc.

torneig

tornejador

tornejador

tornejament1

tornejament1

tornejament2

tornejament2