Es mostren 88953 resultats

■ torrat
| torrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torrat</title>

Etimologia: de torrar
  1. adjectiu figuradament
    1. Guillat, tocat de l’ala, una mica forassenyat.
    2. Borratxo, bastant begut. Anava mig torrat.
  2. masculí
    1. Culot d’una pila de carbó.
    2. Tros de tronc o branca de pi, ample de corona des d’un pam, a mida de costal, que hom trosseja a quatre o cinc pams de llarg, i serveix per a cremar o estellar.
  3. masculí
    1. Cigró torrat.
    2. Avellanes, cigrons, etc., torrats que expenen parades i venedors ambulants. Et compraré un poc de torrat.
    3. Fira en què hom ven torrat.
    4. no menjar-se un torrat col·loquialment No tenir èxit en les relacions amoroses, no aconseguir lligar.
  4. masculí
    1. Efecte de torrar.
    2. Manera de torrar-se una cosa, especialment el cafè. Torrat natural, torrefacte.

■ torrat
| torrada

adjectiu figuradament Guillat, tocat de l’ala, una mica forassenyat Borratxo, bastant begut Anava mig torrat masculí Culot d’una pila de carbó Tros de tronc o branca de pi, ample de corona des d’un pam, a mida de costal, que hom trosseja a quatre o cinc pams de llarg, i serveix per a cremar o estellar masculí Cigró torrat Avellanes, cigrons, etc, torrats que expenen parades i venedors ambulants Et compraré un poc de torrat Fira en què hom ven torrat no menjar-se un torrat colloquialment No tenir èxit en les relacions amoroses, no aconseguir lligar masculí Efecte de torrar Manera de torrar-se…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

torratí
| torratina

torratí
| torratina

adjectiu i masculí i femení De la Torre dels Domenges Plana Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torratxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torratxa</title>

Etimologia: d’origen incert, potser de l’occità torracha ‘torre de guaita’, que podria provenir del ll. turris acta ‘torre empesa’, com a màquina de setge 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Torre petita que serveix ordinàriament de mirador.
  2. dialectal test1 1 2. Una torratxa amb geranis.

■ torratxa

femení Torre petita que serveix ordinàriament de mirador dialectal test 1 1 2 Una torratxa amb geranis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torre</title>

Etimologia: del ll. tŭrris, íd. 1a font: s. X
    femení
  1. arquitectura i història
    1. Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades les campanes, el rellotge, etc.
    2. torre de Babel figuradament Lloc on parlen molts sense entendre’s.
    3. torre de control aeronàutica Construcció en un aeroport en la qual són reunits tots els serveis de radionavegació i de telecomunicacions que permeten de regular el trànsit dels avions que entren i surten.
    4. torre de guaita Talaia.
    5. torre de les hores Torre (generalment campanar) on hi ha instal·lat un rellotge públic.
    6. torre de moros Nom popular de les torres de guaita o de defensa.
    7. torre mestra Torre de l’homenatge.
    8. torre de vori figuradament Isolament intel·lectual a què hom se sotmet, ignorant voluntàriament els problemes socials o polítics que l’envolten.
    1. Construcció de fusta, metàl·lica o d’altra natura, anàloga a la torre, bastida amb molt diverses funcions.
    2. aeronàutica Torreta d’un bombarder.
    3. armament Torreta d’un tanc.
    4. armament i història Giny de guerra antic en forma de torre, destinat a transportar guerrers atacants.
    5. construcció naval i marina de guerra Cadascun dels reductes cuirassats que protegeixen elements vulnerables d’un vaixell de guerra, situats sobre la coberta.
    6. electrotècnia Construcció de material divers, destinada a fer de suport al conjunt de conductors d’una línia aèria d’alta tensió mitjançant els aïlladors corresponents.
    7. enginyeria química Columna.
    8. tecnologia Capçal portaeines del torn revòlver.
    9. torre d’antena telecomunicacions Torre destinada a fer de suport o base a una antena emissora o receptora d’ones radioelèctriques.
    10. torre de telecomunicacions (o de comunicacions) telecomunicacions Instal·lació equipada amb aparells de recepció i de transmissió de senyals que subministra serveis de telecomunicacions a una àrea geogràfica pròxima.
    11. torre umbilical astronàutica Estructura metàl·lica a través de la qual són mantinguts una sèrie de contactes destinats al servei, control i comandament d’un coet espacial situat a la plataforma de llançament.
    1. Casa situada fora de la ciutat o als suburbis, generalment voltada de jardí.
    2. història Masoveria suburbana, centre d’una explotació agrícola, habitada per un parcer.
  4. folklore Nom que rep el castell format per dos pilars. Torre de set, torre de vuit.
  5. heràldica Representació d’una torre, generalment cilíndrica, merletada, amb porta i dues finestres.
  6. jocs d’entreteniment Cadascuna de les quatre peces del joc d’escacs, dues de blanques i dues de negres, que en iniciar-se la partida són situades a les caselles corresponents als quatre angles del tauler.

■ torre

femení arquitectura i història Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi installades les campanes, el rellotge, etc torre de Babel figuradament Lloc on parlen molts sense entendre’s torre de control aeronàutica Construcció en un aeroport en la qual són reunits tots els serveis de radionavegació i de telecomunicacions que permeten de regular el trànsit dels avions que entren i surten torre de guaita Talaia torre de les hores Torre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

torrebessí
| torrebessina

torrebessí
| torrebessina

adjectiu i masculí i femení De Torrebesses Segrià
Gran Diccionari de la llengua catalana

torreblanquí
| torreblanquina

torreblanquí
| torreblanquina

adjectiu i masculí i femení De Torreblanca Plana Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torredà1
| torredana

■ torredà1
| torredana

masculí i femení Torrer Vegeu també torredà 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

torredà2
| torredana

torredà2
| torredana

adjectiu i masculí i femení De la Torre de Cabdella Pallars Jussà, de la Torre de Claramunt Anoia, de Torrelameu Noguera, de Torres de Segre Segrià o de Torre-serona Segrià Vegeu també torredà 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

torredarquí
| torredarquina

torredarquí
| torredarquina

adjectiu i masculí i femení De Torredarques Matarranya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torrefacció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torrefacció</title>

Partició sil·làbica: tor_re_fac_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base de torrefacte (cf. ll. -factus/-factio: putrefactus/putrefactio, satisfactus/satisfactio) 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de torrar.
  2. alimentació, indústries alimentàries Procés que consisteix a sotmetre un aliment a temperatures superiors a les de la dessecació, amb la qual cosa el producte sofreix caramel·lització dels sucres i piròlisi parcial, per tal d’aconseguir-hi el desenvolupament d’aromes i textures característiques.
  3. indústria Operació que consisteix a sotmetre a l’acció directa del foc i en contacte amb l’aire determinades substàncies, per tal de dessecar-les, de destruir-ne algun principi perjudicial, d’oxidar-les, etc.

■ torrefacció

femení Acció de torrar alimentació, indústries alimentàries Procés que consisteix a sotmetre un aliment a temperatures superiors a les de la dessecació, amb la qual cosa el producte sofreix caramellització dels sucres i piròlisi parcial, per tal d’aconseguir-hi el desenvolupament d’aromes i textures característiques indústria Operació que consisteix a sotmetre a l’acció directa del foc i en contacte amb l’aire determinades substàncies, per tal de dessecar-les, de destruir-ne algun principi perjudicial, d’oxidar-les, etc
Traducció