Es mostren 88953 resultats

tra-


<title type="display">tra-</title>

Body
Prefix, del llatí trans, que significa ‘a través de’ i denota posició o direcció a través o transversal. Ex.: trametre, tramuntar.

tra-

tràbea

tràbea

trabeació


<title type="display">trabeació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_be_a_ci_ó
Body
    femení antigament
  1. Acció de revestir-se la tràbea.
  2. teologia
    1. Acció de revestir carn humana, d’encarnar-se.
    2. Encarnació.
    3. any de la trabeació cronologia Fórmula antiga usada a Catalunya per a indicar “any de l’encarnació”.

trabeació

trabeata


<title type="display">trabeata</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_be_a_ta
Body
adjectiu femení teatre Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.

trabeata

trabècula

trabècula

trabocar

trabocar

Informació complementària

trabuc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabuc</title>

Accessory
Etimologia: de trabucar 1a font: 1323
Body
    masculí
    1. Caixa giratòria del camió de trabuc o del carro de trabuc.
    2. carro de trabuc (o simplement trabuc) transports Carro proveït d’una caixa giratòria sobre un eix horitzontal que hom pot trabucar per a buidar-la.
    3. de trabuc Dit dels vagons, vagonetes, etc., que hom descarrega tot trabucant-los com els camions de trabuc o els carros de trabuc.
  1. armament
    1. antigament Peça d’artilleria, molt ampla de culata i de boca, per a tirar bombes o pedres.
    2. Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada.

trabuc

trabucable

trabucable

trabucada

trabucada

trabucador
| trabucadora

trabucador
| trabucadora