Es mostren 88940 resultats

■ trabucar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabucar</title>

Etimologia: der. de buc ‘recipient’ amb el prefix tra-, que indica ‘capgirar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut. Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les. Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta.
    2. Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats. No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança.
  2. figuradament
    1. transitiu Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres. El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules.
    2. pronominal Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres. Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén.
  3. transitiu història Combatre amb trabucs o amb altres ginys de llançar pedres.

■ trabucar

verb transitiu Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança figuradament transitiu Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules pronominal Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén transitiu història Combatre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabujada

■ trabujada

femení Acció de trabujar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabujar

■ trabujar

verb intransitiu nàutica Passar bruscament la botavara d’una banda a l’altra, quan es vira en rodó o es navega amb vent de popa
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabuquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabuquet</title>

Etimologia: de trabuc 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. armament i història Màquina de guerra per a llançar pedres molt grosses.
  2. metrologia
    1. Balances petites, molt fines de pes, per a pesar metalls preciosos i monedes.
    2. anar com un trabuquet Es diu d’allò que s’acompleix amb una extrema exactitud, correcció, pulcritud.

■ trabuquet

masculí armament i història Màquina de guerra per a llançar pedres molt grosses metrologia Balances petites, molt fines de pes, per a pesar metalls preciosos i monedes anar com un trabuquet Es diu d’allò que s’acompleix amb una extrema exactitud, correcció, pulcritud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traç</title>

Homòfon: trass
Etimologia: de traçar 1a font: s. XX
    masculí
  1. Cadascuna de les ratlles que formen un traçat.
  2. escriptura
    1. dibuix Senyal que fa un llapis, una ploma, etc., sobre el paper en escriure, dibuixar, etc.
    2. Part o element d’una lletra que hom escriu sense alçar la ploma.

■ traç

masculí Cadascuna de les ratlles que formen un traçat escriptura dibuix Senyal que fa un llapis, una ploma, etc, sobre el paper en escriure, dibuixar, etc Part o element d’una lletra que hom escriu sense alçar la ploma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traça</title>

Etimologia: de traçar 1a font: c. 1460
    femení
  1. Camí a seguir, pla, mitjà, ideat o assenyalat a algú per a fer quelcom, per a acomplir un fi. Traça per a augmentar les almoines de l’Hospital.
  2. Habilitat a fer quelcom. Això és fet amb molta traça. No té gens de traça a fer vestits. Més val traça que força.
  3. Senyal que deixa una cosa per allà on ha passat. Seguir la traça d’algú.
  4. geometria
    1. Projecció d’una línia de l’espai en un pla de referència.
    2. Punt d’intersecció d’una línia amb un pla de referència.
    3. Cadascuna de les corbes d’intersecció d’una superfície amb els plans referencials.
    4. Suma dels elements de la diagonal principal d’una matriu quadrada.
  5. electrònica Trajectòria descrita pel punt lluminós en la pantalla d’un tub de raigs catòdics.
  6. informàtica Sortida d’un traçador.
  7. plural
    1. Quantitat molt petita d’un constituent.
    2. especialment química En una mescla, cadascun dels components que hi ocorren en molt petita proporció. En aquestes aigües hi ha traces de iode.
    3. anàlisi de traces química analítica Conjunt de tècniques analítiques adients per a la identificació i determinació de traces d’elements o composts en mescles.

■ traça

femení Camí a seguir, pla, mitjà, ideat o assenyalat a algú per a fer quelcom, per a acomplir un fi Traça per a augmentar les almoines de l’Hospital Habilitat a fer quelcom Això és fet amb molta traça No té gens de traça a fer vestits Més val traça que força Senyal que deixa una cosa per allà on ha passat Seguir la traça d’algú geometria Projecció d’una línia de l’espai en un pla de referència Punt d’intersecció d’una línia amb un pla de referència Cadascuna de les corbes d’intersecció d’una superfície amb els plans referencials Suma dels elements de la diagonal principal d’una matriu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traca1

■ traca1

femení pirotècnia Sèrie de trons, petards, etc, collocats al llarg d’una corda, que esclaten successivament Vegeu també traca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traca2

■ traca2

femení construcció naval Cadascuna de les fileres de posts o de planxes metàlliques dels folres o de les cobertes d’una embarcació Vegeu també traca 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traçador
| traçadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traçador</title>

Etimologia: de traçar 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que traça.
  2. masculí Aparell per a traçar.
  3. dibuix i informàtica
    1. masculí Dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d’un ordinador. També és anomenat tauler traçador o taula traçadora.
    2. femení Traçador.
  4. adjectiu i masculí física i química Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
  5. masculí informàtica Programa de diagnosi que permet fer la prova d’un altre resseguint-ne l’execució i facilitant una llista d’instruccions i de dades intermèdies del programa a mesura que aquest és executat.

■ traçador
| traçadora

adjectiu Que traça masculí Aparell per a traçar dibuix i informàtica masculí Dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d’un ordinador També és anomenat tauler traçador o taula traçadora femení Traçador adjectiu i masculí física i química Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla masculí informàtica Programa de diagnosi que permet fer la prova d’un altre resseguint-ne l’execució i facilitant una…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracalada

■ tracalada

femení dialectal Munió, colla nombrosa
Informació complementària
Traducció