Es mostren 88953 resultats

■ trabucaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabucaire</title>

Partició sil·làbica: tra_bu_cai_re
Etimologia: de trabuc
    masculí
  1. història Nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins) al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.
  2. folklore Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.

■ trabucaire

masculí història Nom donat a bandolers, facciosos o combatents generalment carlins al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs folklore Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucament

■ trabucament

masculí Acció de trabucar o de trabucar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucança

■ trabucança

femení Trabucament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabucar</title>

Etimologia: der. de buc ‘recipient’ amb el prefix tra-, que indica ‘capgirar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut. Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les. Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta.
    2. Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats. No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança.
  2. figuradament
    1. transitiu Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres. El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules.
    2. pronominal Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres. Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén.
  3. transitiu història Combatre amb trabucs o amb altres ginys de llançar pedres.

■ trabucar

verb transitiu Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança figuradament transitiu Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules pronominal Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén transitiu història Combatre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabujada

■ trabujada

femení Acció de trabujar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabujar

■ trabujar

verb intransitiu nàutica Passar bruscament la botavara d’una banda a l’altra, quan es vira en rodó o es navega amb vent de popa
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabuquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabuquet</title>

Etimologia: de trabuc 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. armament i història Màquina de guerra per a llançar pedres molt grosses.
  2. metrologia
    1. Balances petites, molt fines de pes, per a pesar metalls preciosos i monedes.
    2. anar com un trabuquet Es diu d’allò que s’acompleix amb una extrema exactitud, correcció, pulcritud.

■ trabuquet

masculí armament i història Màquina de guerra per a llançar pedres molt grosses metrologia Balances petites, molt fines de pes, per a pesar metalls preciosos i monedes anar com un trabuquet Es diu d’allò que s’acompleix amb una extrema exactitud, correcció, pulcritud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traç</title>

Homòfon: trass
Etimologia: de traçar 1a font: s. XX
    masculí
  1. Cadascuna de les ratlles que formen un traçat.
  2. escriptura
    1. dibuix Senyal que fa un llapis, una ploma, etc., sobre el paper en escriure, dibuixar, etc.
    2. Part o element d’una lletra que hom escriu sense alçar la ploma.

■ traç

masculí Cadascuna de les ratlles que formen un traçat escriptura dibuix Senyal que fa un llapis, una ploma, etc, sobre el paper en escriure, dibuixar, etc Part o element d’una lletra que hom escriu sense alçar la ploma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traça</title>

Etimologia: de traçar 1a font: c. 1460
    femení
  1. Camí a seguir, pla, mitjà, ideat o assenyalat a algú per a fer quelcom, per a acomplir un fi. Traça per a augmentar les almoines de l’Hospital.
  2. Habilitat a fer quelcom. Això és fet amb molta traça. No té gens de traça a fer vestits. Més val traça que força.
  3. Senyal que deixa una cosa per allà on ha passat. Seguir la traça d’algú.
  4. geometria
    1. Projecció d’una línia de l’espai en un pla de referència.
    2. Punt d’intersecció d’una línia amb un pla de referència.
    3. Cadascuna de les corbes d’intersecció d’una superfície amb els plans referencials.
    4. Suma dels elements de la diagonal principal d’una matriu quadrada.
  5. electrònica Trajectòria descrita pel punt lluminós en la pantalla d’un tub de raigs catòdics.
  6. informàtica Sortida d’un traçador.
  7. plural
    1. Quantitat molt petita d’un constituent.
    2. especialment química En una mescla, cadascun dels components que hi ocorren en molt petita proporció. En aquestes aigües hi ha traces de iode.
    3. anàlisi de traces química analítica Conjunt de tècniques analítiques adients per a la identificació i determinació de traces d’elements o composts en mescles.

■ traça

femení Camí a seguir, pla, mitjà, ideat o assenyalat a algú per a fer quelcom, per a acomplir un fi Traça per a augmentar les almoines de l’Hospital Habilitat a fer quelcom Això és fet amb molta traça No té gens de traça a fer vestits Més val traça que força Senyal que deixa una cosa per allà on ha passat Seguir la traça d’algú geometria Projecció d’una línia de l’espai en un pla de referència Punt d’intersecció d’una línia amb un pla de referència Cadascuna de les corbes d’intersecció d’una superfície amb els plans referencials Suma dels elements de la diagonal principal d’una matriu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traca1

■ traca1

femení pirotècnia Sèrie de trons, petards, etc, collocats al llarg d’una corda, que esclaten successivament Vegeu també traca 2
Traducció