Es mostren 88940 resultats

tracofrigi
| tracofrígia


<title type="display">tracofrigi</title>

adjectiu i masculí lingüística Dit modernament de les llengües tràcia i frígia, considerades com a estretament afins entre elles i com a seccions separades d’un tronc lingüístic únic.

tracofrigi
| tracofrígia

adjectiu i masculí lingüística Dit modernament de les llengües tràcia i frígia, considerades com a estretament afins entre elles i com a seccions separades d’un tronc lingüístic únic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracoma

■ tracoma

masculí patologia Queratoconjuntivitis específica i transmissible causada per Clamydia trachomatis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traçós
| traçosa

■ traçós
| traçosa

adjectiu Fet amb traça o habilitat Traçut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractable

■ tractable

adjectiu Que pot ésser tractat especialment Dit d’una persona que fa de bon tractar És un home molt tractable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractació

■ tractació

femení Fet de tractar un assumpte en controvèrsia, a fi d’arribar a una conclusió, a un acord, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractadista

■ tractadista

masculí i femení Persona autora d’un tractat o de tractats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractador
| tractadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tractador</title>

Etimologia: del ll. tractator, -ōris, íd. 1a font: 1653, DTo.
  1. adjectiu i masculí i femení Que tracta un assumpte en controvèrsia a fi d’arribar a una conclusió, un acord, etc.
  2. masculí història A les corts catalanes, persona que tenia per missió d’arribar a un acord entre el rei i els braços.

■ tractador
| tractadora

adjectiu i masculí i femení Que tracta un assumpte en controvèrsia a fi d’arribar a una conclusió, un acord, etc masculí història A les corts catalanes, persona que tenia per missió d’arribar a un acord entre el rei i els braços
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tractament</title>

Etimologia: de tractar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Manera de tractar algú o alguna cosa.
    1. Títol honorífic o de cortesia que hom dona a les persones, per llur autoritat, llur dignitat, llur càrrec o llur categoria social.
    2. El tractament de vós, de tu.
  3. indústria Operació a què hom sotmet alguna matèria per tal de conferir-li una determinada qualitat o propietat.
  4. tractament de texts informàtica Processament de texts.
  5. medicina i terapèutica
    1. Conjunt de mitjans higiènics, farmacològics i quirúrgics que hom posa en pràctica per a guarir o alleujar una malaltia.
    2. Mètode especial de cura.
    3. tractament actiu Tractament dirigit directament a la curació de la malaltia.
    4. tractament ambulatori Tractament que permet al malalt d’assistir, pels seus mitjans, a un centre mèdic.
    5. tractament causal Tractament que obra directament contra la causa de la malaltia.
    6. tractament curatiu Tractament actiu que guareix positivament una malaltia.
    7. tractament empíric Tractament de les malalties per mitjans d’utilitat demostrada per l’experiència.
    8. tractament específic Tractament curatiu especialment adaptat a una malaltia peculiar.
    9. tractament mèdic Tractament que hom practica especialment per mitjans no quirúrgics.
    10. tractament pal·liatiu Tractament que alleuja, però no guareix.
    11. tractament profilàctic Tractament que té per objecte principal impedir l’aparició de les malalties.
    12. tractament quirúrgic Tractament que utilitza principalment els mitjans de la cirurgia.
    13. tractament simptomàtic Tractament que alleuja la simptomatologia sense guarir la malaltia.
  6. metal·lúrgia
    1. tractament superficial Tractament a què hom sotmet les superfícies d’una peça metàl·lica per a modificar-ne les propietats o les característiques mecàniques o per a revestir-la d’una capa protectora metàl·lica o no.
    2. tractament tèrmic Tractament a què hom sotmet les peces metàl·liques per a homogeneïtzar-ne la textura o la capacitat de deformació o per a augmentar-ne o reduir-ne la resistència a una determinada deformació mitjançant l’aplicació de calor i el seu posterior refredament.

■ tractament

masculí Manera de tractar algú o alguna cosa Títol honorífic o de cortesia que hom dona a les persones, per llur autoritat, llur dignitat, llur càrrec o llur categoria social El tractament de vós, de tu indústria Operació a què hom sotmet alguna matèria per tal de conferir-li una determinada qualitat o propietat tractament de texts informàtica Processament de texts medicina i terapèutica Conjunt de mitjans higiènics, farmacològics i quirúrgics que hom posa en pràctica per a guarir o alleujar una malaltia Mètode especial de cura tractament actiu Tractament dirigit directament a la curació de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractant

■ tractant

masculí i femení economia Persona que tracta o comercia en una cosa Tractant en bestiar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tractar</title>

Etimologia: del ll. tractare ‘masegar; manejar; tractar’, freqüentatiu de trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Procedir envers algú de tal o tal manera. Tractar durament els fills. Tractar com a amic, d’igual a igual.
    2. Procedir de tal o tal manera envers una cosa inanimada. Has de tractar millor aquesta màquina, si no vols que s’espatlli.
    3. Tenir cura (bona o dolenta) d’una persona, particularment pel que fa al menjar. Tractar algú bé els seus hostes. Estem en una dispesa on ens tracten força bé.
    4. informàtica processar 2.
    5. medicina i terapèutica Aplicar a un malalt o a una malaltia un determinat remei o tractament. Aquests malalts, els tracta el doctor X. Tractar una úlcera.
    6. química Sotmetre una substància a l’acció de tal o tal agent. Aquell metall no es pot tractar amb qualsevol àcid.
  2. transitiu
    1. Qualificar algú de tal o tal manera. L’ha tractat de lladre.
    2. Donar a algú tal o tal tractament o títol de cortesia. El tracten d’honorable. El tracto sempre de tu.
    1. transitiu Relacionar-se amb algú. El conec, però no el tracto.
    2. pronominal És molt retret: no es tracta amb ningú. Jo no em tracto amb lladres.
    1. transitiu Parlar amb algú per acordar o arranjar quelcom, per arribar a un resultat, a una decisió conjunta. Tractar un negoci amb algú. Tractar matrimoni entre X i X.
    2. intransitiu Arranjar, acabar, una cosa amb algú. Hem tractat d’aquest afer.
    3. intransitiu dret Concloure amb algú un conveni polític, comercial, etc. Els plenipotenciaris es van reunir per tractar de la pau.
    4. intransitiu economia Comerciar. Tractar en grans, en bestiar.
  5. intransitiu Procurar, intentar, la consecució d’un fi. Si tracteu de dissuadir-los, no heu de parlar així.
  6. intransitiu Prendre una cosa com a objecte d’estudi, de discussió, etc. L’autor tracta de l’evolució dels sons llatins en català.
  7. pronominal
    1. Ésser. Es tracta d’un alumne molt intel·ligent.
    2. Ésser convenient, caldre. Es tracta de fer bé la prova d’ingrés. No es tractava que cadascú anés a la seva, sinó de treballar conjuntament.

■ tractar

verb transitiu Procedir envers algú de tal o tal manera Tractar durament els fills Tractar com a amic, d’igual a igual Procedir de tal o tal manera envers una cosa inanimada Has de tractar millor aquesta màquina, si no vols que s’espatlli Tenir cura bona o dolenta d’una persona, particularment pel que fa al menjar Tractar algú bé els seus hostes Estem en una dispesa on ens tracten força bé informàtica processar 2 medicina i terapèutica Aplicar a un malalt o a una malaltia un determinat remei o tractament Aquests malalts, els tracta el doctor X Tractar una úlcera química Sotmetre una…
Informació complementària
Traducció