Es mostren 88953 resultats

■ traca2

■ traca2

femení construcció naval Cadascuna de les fileres de posts o de planxes metàlliques dels folres o de les cobertes d’una embarcació Vegeu també traca 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traçador
| traçadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traçador</title>

Etimologia: de traçar 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que traça.
  2. masculí Aparell per a traçar.
  3. dibuix i informàtica
    1. masculí Dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d’un ordinador. També és anomenat tauler traçador o taula traçadora.
    2. femení Traçador.
  4. adjectiu i masculí física i química Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
  5. masculí informàtica Programa de diagnosi que permet fer la prova d’un altre resseguint-ne l’execució i facilitant una llista d’instruccions i de dades intermèdies del programa a mesura que aquest és executat.

■ traçador
| traçadora

adjectiu Que traça masculí Aparell per a traçar dibuix i informàtica masculí Dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d’un ordinador També és anomenat tauler traçador o taula traçadora femení Traçador adjectiu i masculí física i química Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla masculí informàtica Programa de diagnosi que permet fer la prova d’un altre resseguint-ne l’execució i facilitant una…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracalada

■ tracalada

femení dialectal Munió, colla nombrosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracaleig

■ tracaleig

masculí dialectal Moviment de sacseig com el d’un vehicle per mal camí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracalejar

■ tracalejar

verb intransitiu dialectal Moure’s fent tracaleig o batzegant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracamanya

■ tracamanya

femení Ardit de què hom es val per a treure d’algú allò que no vol donar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traçament

■ traçament

masculí Acció de traçar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traçar</title>

Etimologia: del ll. vg. *tractiare ‘tirar una línia’, der. de tractus, participi de trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. dibuix
    1. geometria Senyalar, sobre una superfície, una línia. Traçar una recta servint-se d’un regle. Traçar una circumferència servint-se d’un compàs, d’un cordill.
    2. geometria Dibuixar les línies d’una figura, d’una construcció a realitzar, etc. Traçar una carretera, un ferrocarril.
    3. informàtica Reproduir (un gràfic) mitjançant un traçador.
    4. per analogia geometria Traçar un solc ben dret.
  2. figuradament Assenyalar el camí, la manera d’obrar, etc. Traçar a algú una línia de conducta.
  3. per extensió En aquella comèdia hi ha caràcters molt ben traçats.

■ traçar

verb transitiu dibuix geometria Senyalar, sobre una superfície, una línia Traçar una recta servint-se d’un regle Traçar una circumferència servint-se d’un compàs, d’un cordill geometria Dibuixar les línies d’una figura, d’una construcció a realitzar, etc Traçar una carretera, un ferrocarril informàtica Reproduir un gràfic mitjançant un traçador per analogia geometria Traçar un solc ben dret figuradament Assenyalar el camí, la manera d’obrar, etc Traçar a algú una línia de conducta per extensió En aquella comèdia hi ha caràcters molt ben traçats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traçat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traçat</title>

Etimologia: de traçar
    masculí
    1. Resultat de traçar.
    2. Traçament.
  2. Recorregut d’un camí, un canal, una paret, etc., sobre el terreny.
  3. Línia o conjunt de línies d’un gràfic, d’un pla, etc.
  4. heràldica Conjunt de línies mitjançant les quals hom indica els esmalts.

■ traçat

masculí Resultat de traçar Traçament Recorregut d’un camí, un canal, una paret, etc, sobre el terreny Línia o conjunt de línies d’un gràfic, d’un pla, etc heràldica Conjunt de línies mitjançant les quals hom indica els esmalts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tracció</title>

Partició sil·làbica: trac_ci_ó
Etimologia: del ll. tractio, -ōnis ‘derivació adverbial’; en el sentit modern ha pesat més el significat directe del verb trahĕre ‘arrossegar, estirar’, que és la base del mot 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de tendir a moure alguna cosa devers el punt d’on procedeix l’esforç.
  2. especialment transports
    1. Acció de tirar un vehicle un o més animals. Tracció animal o de sang.
    2. Acció de fer avançar un o més vehicles per qualsevol procediment mecànic. Tracció mecànica. Tracció elèctrica.
    3. tracció doble ferrocarrils Tracció d’un ferrocarril molt pesant quan és feta mitjançant dues locomotores.
  3. tecnologia
    1. Nom donat a les dues forces, una de les quals pot ésser la reacció de l’altra, que, aplicades axialment a un cos, tendeixen a allargar-lo.
    2. Manera de treballar un cos sotmès a l’acció de forces de tracció.
    3. assaig de tracció Assaig a què hom sotmet una proveta per tal de determinar la resistència del material a la tracció i els seus allargament, estricció i límit i mòdul d’elasticitat.
  4. tracció ambulatòria medicina Tracció exercida mitjançant un embenat adequat que permet al malalt de deambular i moure’s en cas de fractures de membres.

■ tracció

femení Acció de tendir a moure alguna cosa devers el punt d’on procedeix l’esforç especialment transports Acció de tirar un vehicle un o més animals Tracció animal o de sang Acció de fer avançar un o més vehicles per qualsevol procediment mecànic Tracció mecànica Tracció elèctrica tracció doble ferrocarrils Tracció d’un ferrocarril molt pesant quan és feta mitjançant dues locomotores tecnologia Nom donat a les dues forces, una de les quals pot ésser la reacció de l’altra, que, aplicades axialment a un cos, tendeixen a allargar-lo Manera de treballar un cos sotmès a l’acció de forces de…
Informació complementària
Traducció