Es mostren 88953 resultats

■ tractament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tractament</title>

Etimologia: de tractar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Manera de tractar algú o alguna cosa.
    1. Títol honorífic o de cortesia que hom dona a les persones, per llur autoritat, llur dignitat, llur càrrec o llur categoria social.
    2. El tractament de vós, de tu.
  3. indústria Operació a què hom sotmet alguna matèria per tal de conferir-li una determinada qualitat o propietat.
  4. tractament de texts informàtica Processament de texts.
  5. medicina i terapèutica
    1. Conjunt de mitjans higiènics, farmacològics i quirúrgics que hom posa en pràctica per a guarir o alleujar una malaltia.
    2. Mètode especial de cura.
    3. tractament actiu Tractament dirigit directament a la curació de la malaltia.
    4. tractament ambulatori Tractament que permet al malalt d’assistir, pels seus mitjans, a un centre mèdic.
    5. tractament causal Tractament que obra directament contra la causa de la malaltia.
    6. tractament curatiu Tractament actiu que guareix positivament una malaltia.
    7. tractament empíric Tractament de les malalties per mitjans d’utilitat demostrada per l’experiència.
    8. tractament específic Tractament curatiu especialment adaptat a una malaltia peculiar.
    9. tractament mèdic Tractament que hom practica especialment per mitjans no quirúrgics.
    10. tractament pal·liatiu Tractament que alleuja, però no guareix.
    11. tractament profilàctic Tractament que té per objecte principal impedir l’aparició de les malalties.
    12. tractament quirúrgic Tractament que utilitza principalment els mitjans de la cirurgia.
    13. tractament simptomàtic Tractament que alleuja la simptomatologia sense guarir la malaltia.
  6. metal·lúrgia
    1. tractament superficial Tractament a què hom sotmet les superfícies d’una peça metàl·lica per a modificar-ne les propietats o les característiques mecàniques o per a revestir-la d’una capa protectora metàl·lica o no.
    2. tractament tèrmic Tractament a què hom sotmet les peces metàl·liques per a homogeneïtzar-ne la textura o la capacitat de deformació o per a augmentar-ne o reduir-ne la resistència a una determinada deformació mitjançant l’aplicació de calor i el seu posterior refredament.

■ tractament

masculí Manera de tractar algú o alguna cosa Títol honorífic o de cortesia que hom dona a les persones, per llur autoritat, llur dignitat, llur càrrec o llur categoria social El tractament de vós, de tu indústria Operació a què hom sotmet alguna matèria per tal de conferir-li una determinada qualitat o propietat tractament de texts informàtica Processament de texts medicina i terapèutica Conjunt de mitjans higiènics, farmacològics i quirúrgics que hom posa en pràctica per a guarir o alleujar una malaltia Mètode especial de cura tractament actiu Tractament dirigit directament a la curació de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractant

■ tractant

masculí i femení economia Persona que tracta o comercia en una cosa Tractant en bestiar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tractar</title>

Etimologia: del ll. tractare ‘masegar; manejar; tractar’, freqüentatiu de trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Procedir envers algú de tal o tal manera. Tractar durament els fills. Tractar com a amic, d’igual a igual.
    2. Procedir de tal o tal manera envers una cosa inanimada. Has de tractar millor aquesta màquina, si no vols que s’espatlli.
    3. Tenir cura (bona o dolenta) d’una persona, particularment pel que fa al menjar. Tractar algú bé els seus hostes. Estem en una dispesa on ens tracten força bé.
    4. informàtica processar 2.
    5. medicina i terapèutica Aplicar a un malalt o a una malaltia un determinat remei o tractament. Aquests malalts, els tracta el doctor X. Tractar una úlcera.
    6. química Sotmetre una substància a l’acció de tal o tal agent. Aquell metall no es pot tractar amb qualsevol àcid.
  2. transitiu
    1. Qualificar algú de tal o tal manera. L’ha tractat de lladre.
    2. Donar a algú tal o tal tractament o títol de cortesia. El tracten d’honorable. El tracto sempre de tu.
    1. transitiu Relacionar-se amb algú. El conec, però no el tracto.
    2. pronominal És molt retret: no es tracta amb ningú. Jo no em tracto amb lladres.
    1. transitiu Parlar amb algú per acordar o arranjar quelcom, per arribar a un resultat, a una decisió conjunta. Tractar un negoci amb algú. Tractar matrimoni entre X i X.
    2. intransitiu Arranjar, acabar, una cosa amb algú. Hem tractat d’aquest afer.
    3. intransitiu dret Concloure amb algú un conveni polític, comercial, etc. Els plenipotenciaris es van reunir per tractar de la pau.
    4. intransitiu economia Comerciar. Tractar en grans, en bestiar.
  5. intransitiu Procurar, intentar, la consecució d’un fi. Si tracteu de dissuadir-los, no heu de parlar així.
  6. intransitiu Prendre una cosa com a objecte d’estudi, de discussió, etc. L’autor tracta de l’evolució dels sons llatins en català.
  7. pronominal
    1. Ésser. Es tracta d’un alumne molt intel·ligent.
    2. Ésser convenient, caldre. Es tracta de fer bé la prova d’ingrés. No es tractava que cadascú anés a la seva, sinó de treballar conjuntament.

■ tractar

verb transitiu Procedir envers algú de tal o tal manera Tractar durament els fills Tractar com a amic, d’igual a igual Procedir de tal o tal manera envers una cosa inanimada Has de tractar millor aquesta màquina, si no vols que s’espatlli Tenir cura bona o dolenta d’una persona, particularment pel que fa al menjar Tractar algú bé els seus hostes Estem en una dispesa on ens tracten força bé informàtica processar 2 medicina i terapèutica Aplicar a un malalt o a una malaltia un determinat remei o tractament Aquests malalts, els tracta el doctor X Tractar una úlcera química Sotmetre una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tractarisme


<title type="display">tractarisme</title>

masculí història eclesiàstica Dins l’anglicanisme, moviment teològic d’Oxford que promogué la publicació dels Tracts for the Times (1833-1841), opuscles sobre temes de tradició de l’Església.

tractarisme

masculí història eclesiàstica Dins l’anglicanisme, moviment teològic d’Oxford que promogué la publicació dels Tracts for the Times 1833-1841, opuscles sobre temes de tradició de l’Església
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tractat</title>

Etimologia: del ll. tractatus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. dret internacional
    1. Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional. Tractat de pau.
    2. Document on consta el tractat.
  2. Obra que tracta sistemàticament d’una matèria. Un tractat d’astronomia.

■ tractat

masculí dret internacional Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional Tractat de pau Document on consta el tractat Obra que tracta sistemàticament d’una matèria Un tractat d’astronomia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracte1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tracte</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. tractus, -us, íd., der. de trahĕre ‘estirar, atreure, emmenar, arrossegar’ 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Manera de procedir envers algú. Ell li dona un mal tracte.
    2. Manera de captenir-se en les relacions amb els altres. És una persona d’un tracte exquisit.
    3. mals tractes dret civil Capteniment injust o violent entre persones que, en alguns casos, pot irritar contractes o anul·lar drets i deures.
  2. Acció de tractar o de tractar-se; relació. Tenir tractes amb algú.
  3. dret civil Conveni o contracte debatut entre dues parts.



    4. Vegeu també:
    tracte2

■ tracte1

masculí Manera de procedir envers algú Ell li dona un mal tracte Manera de captenir-se en les relacions amb els altres És una persona d’un tracte exquisit mals tractes dret civil Capteniment injust o violent entre persones que, en alguns casos, pot irritar contractes o anullar drets i deures Acció de tractar o de tractar-se relació Tenir tractes amb algú dret civil Conveni o contracte debatut entre dues parts Vegeu també tracte 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracte2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tracte</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. tracte1
    masculí anatomia animal
  1. Columna, cordó, fascicle o via, posat en el gruix o a la superfície d’un producte morbós o d’un òrgan o entre dos òrgans.
  2. tracte alimentari Canal digestiu que comprèn des de la boca fins a l’anus.
  3. tracte uveal Segona membrana del globus ocular, formada per l’iris, la zona ciliar i la coroide.
  4. tracte vocal Conducte que va des de la laringe fins als llavis i als narius.



    5. Vegeu també:
    tracte1

■ tracte2

masculí anatomia animal Columna, cordó, fascicle o via, posat en el gruix o a la superfície d’un producte morbós o d’un òrgan o entre dos òrgans tracte alimentari Canal digestiu que comprèn des de la boca fins a l’anus tracte uveal Segona membrana del globus ocular, formada per l’iris, la zona ciliar i la coroide tracte vocal Conducte que va des de la laringe fins als llavis i als narius Vegeu també tracte 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractejar

■ tractejar

verb intransitiu Tenir tractes, fer un tracte, amb algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractiu
| tractiva

■ tractiu
| tractiva

adjectiu Relatiu a la tracció Que exerceix una tracció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractívol
| tractívola

■ tractívol
| tractívola

adjectiu D’un tracte agradable Era un home molt tractívol, malgrat la seva posició social
Traducció