Es mostren 88939 resultats

transponedor


<title type="display">transponedor</title>

Body
masculí telecomunicacions Etapa transmissora d’un repetidor (un sistema de radionavegació d’una aeronau, un satèl·lit de comunicacions) que només actua per l’estímul de la recepció d’un senyal a transmetre.

transponedor

transport


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transport</title>

Accessory
Etimologia: de transportar 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
    1. Acció de transportar;
    2. l’efecte.
  1. figuradament Moviment de l’ànim que transporta algú. En un transport d’ira.
  2. transports
    1. Acció de portar d’un lloc a un altre persones o coses mitjançant vehicles, transportadors, elevadors, ascensors, escales mecàniques o altres instal·lacions.
    2. economia Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
    3. marina de guerra Vaixell de l’armada destinat a transportar tropes, municions, queviures, etc., especialment en temps de guerra.
    4. avió de transport aeronàutica Avió militar destinat al transport de tropes, de queviures i de material de guerra.
    5. transport pneumàtic manutenció, emmagatzematge Transport de matèries pulverulentes o finament granulades o de cartutxos que poden contenir diversos materials petits o, especialment, documents enrotllats, mitjançant un transportador pneumàtic.
  3. electrotècnia Transmissió d’energia elèctrica en grans quantitats, generalment a través de línies d’alta tensió i a gran distància.
  4. geologia Qualsevol procés per mitjà del qual les roques o llurs elements es traslladen des d’un lloc cap a un altre.
  5. dret mercantil Contracte pel qual hom es compromet a portar persones o mercaderies d’un lloc a un altre per un preu fixat.
  6. dret del treball Dieta o plus que perceben funcionaris, treballadors, etc., quan per a exercir llur ofici han de traslladar-se en un lloc distint de llur residència.
  7. matemàtiques i informàtica Xifra (o senyal que la representa) que apareix en una addició o una multiplicació quan la suma de dues xifres és igual o més gran que la base de numeració utilitzada.
  8. equació del transport mecànica estadística Expressió matemàtica que fa el balanç dels guanys i les pèrdues de partícules en un element de volum dV d’un medi en funció d’una direcció de desplaçament determinada.
  9. índex de transport electroquímica Variable que hom defineix, per a cada anió o catió d’una solució electrolítica per la qual hom fa circular un corrent elèctric, com la fracció del corrent total transportat per cadascun d’ells.
  10. transport actiu biologia Moviment de molècules i ions a través d’una membrana, generalment en contra del seu gradient electroquímic, per un procés que requereix energia metabòlica.

transport

transportable

transportable

transportació

transportació

transportador
| transportadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transportador</title>

Accessory
Etimologia: de transportar
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que transporta. Un aparell transportador.
  2. masculí
    1. geometria i dibuix Cercle o semicercle graduat emprat per a mesurar i dibuixar angles sobre un paper.
    2. manutenció, emmagatzematge Nom donat a diferents instal·lacions fixes que serveixen per a transportar diverses matèries i productes i molt diferents objectes al llarg de determinats trajectes.
    3. música Transpositor.
    4. transportador electrònic bioquímica Substància capaç d’acceptar electrons d’una altra i transferir-los a una tercera, mitjançant mecanismes d’oxidoreducció.

transportador
| transportadora

transportament

transportament

transportar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transportar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. transportare, íd. 1a font: s. XIII, Vides
Body
    verb transitiu
  1. Portar d’un lloc a un altre, especialment mercaderies o passatgers. Amb el carro, el pagès transportava la collita de la finca a casa. Aquest vaixell transporta or. El telecadira transporta gent a la pista d’esquí.
  2. música Elevar o abaixar d’un grau o més les notes d’un text musical i, doncs, canviar-ne la tonalitat.
  3. figuradament Una passió, un èxtasi, posar algú fora de si. Transportat per l’entusiasme.

transportar

transportista

transportista

transposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transposar</title>

Accessory
Etimologia: de posar 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb transitiu
  1. Invertir l’ordre en què està posada una cosa respecte a d’altres. Aquesta tanca està transposada: va al revés de les altres.
  2. dret administratiu Incorporar el contingut (d’una directiva comunitària) a l’ordenament jurídic d’un estat membre de la Unió Europea, adaptant-ne la legislació interna o elaborant noves normes.
  3. gramàtica
    1. Canviar l’ordre gramatical dels membres d’una oració.
    2. Canviar la funció gramatical d’un mot.
  4. matemàtiques
    1. Portar un terme d’una equació d’un membre a l’altre, tot canviant-ne el signe.
    2. En una matriu, canviar files per columnes.
  5. música Transportar.

transposar

transposició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transposició</title>

Accessory
Partició sil·làbica: trans_po_si_ci_ó
Etimologia: de pondre 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    femení
    1. Acció de transposar;
    2. l’efecte.
  1. cirurgia Operació que consisteix a trasplantar un empelt sense fixar-lo completament fins que resta unit al nou lloc.
  2. electrotècnia Permutació de posició dels conductors d’una línia a fi d’establir una simetria elèctrica entre les diverses fases i en relació amb terra o amb altres línies veïnes.
  3. matemàtiques
    1. Pas d’un terme d’una equació d’un membre a l’altre, tot canviant-ne el signe.
    2. En una matriu, canvi de les files per les columnes.
  4. música
    1. Acció de transposar o transportar;
    2. l’efecte.
  5. patologia
    1. Situació inversa anormal de les vísceres.
    2. transposició dels grans vasos Malaltia congènita del cor en la qual l’artèria aorta s’origina en el ventricle dret i el tronc pulmonar en el ventricle esquerre.
  6. química orgànica
    1. Tipus general de reacció química que aplega aquells processos en el transcurs dels quals es produeix la migració d’un àtom, un grup o una cadena des d’una posició a una altra d’una molècula.
    2. transposició pinacolínica Reacció que consisteix en la transformació d’un 1,2-diol en un aldehid o cetona per tractament amb àcid.

transposició