Es mostren 88939 resultats

■ trapàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trapàcies</title>

Partició sil·làbica: tra_pà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de mirtals composta per herbes aquàtiques heterofil·les, de flors solitàries i fruits nuciformes. Comprèn únicament el gènere Trapa, l’espècie més coneguda del qual és T. natans, la castanya d’aigua.
  2. singular Planta de la família de les trapàcies.

■ trapàcies

femení botànica plural Família de mirtals composta per herbes aquàtiques heterofilles, de flors solitàries i fruits nuciformes Comprèn únicament el gènere Trapa , l’espècie més coneguda del qual és T natans , la castanya d’aigua singular Planta de la família de les trapàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapasser
| trapassera

■ trapasser
| trapassera

adjectiu dialectal Entremaliat, embolicador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapatroles

■ trapatroles

masculí i femení dialectal Persona que obra sense reflexió, eixelebrada
Gran Diccionari de la llengua catalana

trapau


<title type="display">trapau</title>

Partició sil·làbica: tra_pau
Etimologia: probablement de l’imperatiu trapau! ‘atrapeu, correu a atrapar-los’
masculí Mot emprat en les expressions agafar (o tocar) el trapau (o els trapaus) Anar-se’n, tocar el dos, agafar els trastets.

trapau

masculí Mot emprat en les expressions agafar o tocar el trapau o els trapaus Anar-se’n, tocar el dos, agafar els trastets
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapeig

■ trapeig

masculí Tràngol, mar moguda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trapella</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del gr. eutrapelía ‘tendència a bromejar, bon humor; bufonada’, llatinitzat en eutrapèlia, usat en sentit pejoratiu amb el possible influx de trapa, trampa 1a font: 1803, DEst.
masculí i femení Persona que, amb habilitat, falsedat, arteria, procura enganyar els altres.

■ trapella

masculí i femení Persona que, amb habilitat, falsedat, arteria, procura enganyar els altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapellejar

■ trapellejar

verb intransitiu Fer actes propis d’un trapella Quan el nen trapellejava per la casa ens acabava la paciència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapelleria

■ trapelleria

femení Condició de trapella Acte propi d’un trapella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapenc
| trapenca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trapenc</title>

Etimologia: del nom del monestir francès de La Trappe, a la Normandia, fundat el 1140 pels benedictins, que passà als cistercencs el 1147 i on el 1664 prengué origen l’Orde Cistercenc de l’Estricta Observança
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la Trapa o als trapencs.
  2. masculí i femení catolicisme Nom amb què és conegut correntment el cistercenc reformat o de l’estricta observança.

■ trapenc
| trapenca

adjectiu Relatiu o pertanyent a la Trapa o als trapencs masculí i femení catolicisme Nom amb què és conegut correntment el cistercenc reformat o de l’estricta observança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapezi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trapezi</title>

Etimologia: del ll. td. trapezium, i aquest, del gr. trapézion, dimin. de trápeza ‘taula’
    masculí
  1. geometria
    1. Quadrilàter que té dos costats oposats paral·lels i els altres dos no paral·lels.
    2. fórmula del trapezi Regla utilitzada per a aproximar l’àrea compresa entre una corba, una línia horitzontal i dues de verticals que tallen la corba.
  2. anatomia animal
    1. Franja de fibres transverses en la porció inferior de la protuberància anular, al voltant del cos olivari superior.
    2. Substància blanca central del cerebel.
    3. Múscul ample, de forma triangular, la base del qual correspon a la columna vertebral, i el vèrtex es dirigeix cap al muscle.
    4. Os curt, esponjós i de forma cuboide, que és el primer de la segona fila del carp, i s’articula amb l’escafoide, el trapezoide i els metacarpians primer i segon.
    1. esports i espectacles Aparell per a fer exercicis de gimnàstica o d’acrobàcia que consisteix en una barra horitzontal suspesa pels caps per dues cordes paral·leles. Trapezi doble. Trapezi volant.
    2. jocs d’entreteniment Gronxador.

■ trapezi

masculí geometria Quadrilàter que té dos costats oposats parallels i els altres dos no parallels fórmula del trapezi Regla utilitzada per a aproximar l’àrea compresa entre una corba, una línia horitzontal i dues de verticals que tallen la corba anatomia animal Franja de fibres transverses en la porció inferior de la protuberància anular, al voltant del cos olivari superior Substància blanca central del cerebel Múscul ample, de forma triangular, la base del qual correspon a la columna vertebral, i el vèrtex es dirigeix cap al muscle Os curt, esponjós i de forma cuboide, que és el primer de la…
Traducció