Es mostren 88953 resultats

■ transvers
| transversa

■ transvers
| transversa

adjectiu Collocat de través
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transversal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transversal</title>

Etimologia: de transvers 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adjectiu Que va en una direcció, que travessa una direcció donada (sovint oposat a longitudinal). Dues posts paral·leles unides per llistons transversals. Secció transversal.
  2. adjectiu i femení geometria Dit de la recta que travessa o talla un sistema de rectes, corbes, etc.

■ transversal

adjectiu Que va en una direcció, que travessa una direcció donada sovint oposat a longitudinal Dues posts paralleles unides per llistons transversals Secció transversal adjectiu i femení geometria Dit de la recta que travessa o talla un sistema de rectes, corbes, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transversalment

■ transversalment

adverbi D’una manera transversal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

transversió


<title type="display">transversió</title>

Partició sil·làbica: trans_ver_si_ó
femení bioquímica Mutació en l’ADN, consistent en la substitució d’un parell purina-pirimidina per un de pirimidina-purina.

transversió

femení bioquímica Mutació en l’ADN, consistent en la substitució d’un parell purina-pirimidina per un de pirimidina-purina
Gran Diccionari de la llengua catalana

transvestiment

transvestiment

masculí psicologia Acció de transvestir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transvestir-se

■ transvestir-se

verb pronominal psicologia Vestir-se, arreglar-se i empolainar-se d’una manera considerada pròpia del sexe oposat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transvestisme

■ transvestisme

masculí psicologia Adopció de vestits i habituds socials considerats propis del sexe oposat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transvestit
| transvestida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transvestit</title>

Etimologia: adaptació cat. del fr. travesti, part. de travestir, i coincident amb l’it. travestito, der. de travestire ‘vestir-se com l’altre sexe’
adjectiu i masculí i femení psicologia Dit de la persona que s’arregla o es vesteix amb la indumentària considerada pròpia del sexe oposat.

■ transvestit
| transvestida

adjectiu i masculí i femení psicologia Dit de la persona que s’arregla o es vesteix amb la indumentària considerada pròpia del sexe oposat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tranuita

■ tranuita

Mot emprat en l’expressió de tranuita locució adverbial Tranuitant La nit de la revetlla, la van passar de tranuita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tranuitador
| tranuitadora

■ tranuitador
| tranuitadora

adjectiu i masculí i femení Que tranuita, que passa la nit sense anar a dormir
Informació complementària
Traducció