Es mostren 88953 resultats

trepitjaneu


<title type="display">trepitjaneu</title>

Partició sil·làbica: tre_pit_ja_neu
adjectiu i femení esports i automòbil, automobilisme Dit del vehicle proveït d’erugues per a preparar la neu de les pistes d’esquí.

trepitjaneu

adjectiu i femení esports i automòbil, automobilisme Dit del vehicle proveït d’erugues per a preparar la neu de les pistes d’esquí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepitjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepitjar</title>

Etimologia: d’origen incert, per la pronúncia valenciana trapitxar ‘xafar raïm i anàlegs’, amb so de a i d’africada tx, sembla procedir d’una forma mossarabitzada trapitx ‘trull’, del gr. bizantí trapḗtion (ll. trapētus) ‘trull’ amb influx de l’ant. trepejar ‘picar de peus’ 1a font: c. 1400
    verb transitiu
    1. Posar els peus damunt d’una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s’hi. Es feren càrrec del lloc que trepitjaven.
    2. Posar el peu sobre algú o alguna cosa, recolzant-l’hi. M’ha trepitjat l’ull de poll.
    1. Esclafar una cosa amb el peu, trepollar-la. Trepitjar un escarabat.
    2. especialment enologia Esclafar el raïm, per fer-ne sortir el most, posant-hi els peus a sobre i movent-los reiteradament. Aquest vi encara és trepitjat de peu. Trepitjar raïms.
  3. figuradament
    1. Tractar algú amb el més gran menyspreu, humiliar-lo en el seu honor, en la seva dignitat, etc. No deixarem que ens trepitgin i farem valdre els nostres drets.
    2. Menysprear la dignitat, l’honor, la justícia, la virtut, etc. No permeto que trepitgeu la seva memòria.

■ trepitjar

verb transitiu Posar els peus damunt d’una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s’hi Es feren càrrec del lloc que trepitjaven Posar el peu sobre algú o alguna cosa, recolzant-l’hi M’ha trepitjat l’ull de poll Esclafar una cosa amb el peu, trepollar-la Trepitjar un escarabat especialment enologia Esclafar el raïm, per fer-ne sortir el most, posant-hi els peus a sobre i movent-los reiteradament Aquest vi encara és trepitjat de peu Trepitjar raïms figuradament Tractar algú amb el més gran menyspreu, humiliar-lo en el seu honor, en la seva dignitat, etc No deixarem que ens trepitgin i farem valdre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepó</title>

Etimologia: potser del ll. torpor, -ōris ‘ensopiment’, pel caràcter tòxic de l’herba, amb dissimilació de la primera o i metàtesi de la primera r 1a font: 1696, DLac.
    masculí botànica
  1. Herba blenera.
  2. Panís.
  3. trepó bord Múria.
  4. trepó mascle Planta herbàcia biennal de la família de les escrofulariàcies (Verbascum creticum), pubescent, que es fa en terrenys àrids i sorrencs.

■ trepó

masculí botànica Herba blenera Panís trepó bord Múria trepó mascle Planta herbàcia biennal de la família de les escrofulariàcies Verbascum creticum , pubescent, que es fa en terrenys àrids i sorrencs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepollar

■ trepollar

verb transitiu Aixafar una cosa trepitjant-la Sense voler va trepollar la capseta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

treponema


<title type="display">treponema</title>

masculí microbiologia Gènere de bacteris de l’ordre dels espiroquetals, de la família de les treponematàcies (Treponema sp), anaerobis estrictes i paràsits obligats de l’home i de difícil cultiu.

treponema

masculí microbiologia Gènere de bacteris de l’ordre dels espiroquetals, de la família de les treponematàcies Treponema sp , anaerobis estrictes i paràsits obligats de l’home i de difícil cultiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

treponematàcies


<title type="display">treponematàcies</title>

Partició sil·làbica: tre_po_ne_ma_tà_ci_es
    femení microbiologia
  1. plural Família de bacteris de l’ordre dels espiroquetals, en forma espiral, desproveïts de cilis i flagels i que es belluguen com un filaberquí. Els tres gèneres que la formen són Treponema, Borrelia i Leptospira.
  2. singular Bacteri de la família de les treponematàcies.

treponematàcies

femení microbiologia plural Família de bacteris de l’ordre dels espiroquetals, en forma espiral, desproveïts de cilis i flagels i que es belluguen com un filaberquí Els tres gèneres que la formen són Treponema , Borrelia i Leptospira singular Bacteri de la família de les treponematàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

treponemiasi


<title type="display">treponemiasi</title>

Partició sil·làbica: tre_po_ne_mi_a_si
femení patologia Nom genèric de les afeccions produïdes per treponemes, entre les quals destaquen la sífilis, el pian i la pinta.

treponemiasi

femení patologia Nom genèric de les afeccions produïdes per treponemes, entre les quals destaquen la sífilis, el pian i la pinta
Gran Diccionari de la llengua catalana

trepostomats


<title type="display">trepostomats</title>

    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Ordre de briozous paleozoics, que formen esquelets a vegades enormes i en forma de colònia molt variable.
  2. singular Briozou de l’ordre dels trepostomats.

trepostomats

masculí paleontologia i zoologia plural Ordre de briozous paleozoics, que formen esquelets a vegades enormes i en forma de colònia molt variable singular Briozou de l’ordre dels trepostomats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tres


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tres</title>

Etimologia: del ll. trēs, íd. 1a font: orígens de la llengua
  1. adjectiu
    1. Dos més un. Una nau de tres pals.
    2. tres són curtes i quatre són llargues col·loquialment Expressió amb què es comenta que tan dolent és un extrem com un altre; que mal si fas, mal si no fas.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa tres; tercer. El quilòmetre tres. La plana tres. La tres de la llista.
  3. [plural tresos] masculí
    1. El nombre tres, 3. La xifra tres.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre tres. Un tres d’espases. Tinc dos tresos.
    3. en un tres i no res En un moment, molt de pressa.
    4. les tres La tercera hora des de les dotze de la nit o del migdia.
    5. per un tres i no res Per un motiu fútil.
  4. masculí i femení Les tres darreres.

■ tres

adjectiu Dos més un Una nau de tres pals tres són curtes i quatre són llargues colloquialment Expressió amb què es comenta que tan dolent és un extrem com un altre que mal si fas, mal si no fas adjectiu i masculí i femení Que fa tres tercer El quilòmetre tres La plana tres La tres de la llista plural tresos masculí El nombre tres, 3 La xifra tres per extensió Cosa designada amb el nombre tres Un tres d’espases Tinc dos tresos en un tres i no res En un moment, molt de pressa les tres La tercera hora des de les dotze de la nit o del migdia per un tres i no res Per un motiu fútil masculí i…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tres-centè
| tres-centena

■ tres-centè
| tres-centena

adjectiu Que, en una sèrie, en té dos-cents noranta-nou davant seu, el que fa tres-cents Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tres-centes parts iguals masculí Un tres-centè, 1/300
Traducció