Es mostren 88940 resultats

■ tresorer
| tresorera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tresorer</title>

Etimologia: de tresor 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
  1. Persona encarregada de la guarda del tresor d’una església, d’una casa, d’un museu, etc.
    1. Persona que guarda i eventualment administra els cabals d’una dependència pública, d’un banc, d’una empresa, d’una associació, etc.
    2. tresorer general història Membre del Consell d’Aragó que, a més de les funcions inherents al seu càrrec, presidia les sessions del Consell en absència del vicecanceller.
    3. tresorer reial història Funcionari reial que tenia cura de l’erari reial.

■ tresorer
| tresorera

masculí i femení Persona encarregada de la guarda del tresor d’una església, d’una casa, d’un museu, etc Persona que guarda i eventualment administra els cabals d’una dependència pública, d’un banc, d’una empresa, d’una associació, etc tresorer general història Membre del Consell d’Aragó que, a més de les funcions inherents al seu càrrec, presidia les sessions del Consell en absència del vicecanceller tresorer reial història Funcionari reial que tenia cura de l’erari reial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresoreria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tresoreria</title>

Partició sil·làbica: tre_so_re_ri_a
Etimologia: de tresorer 1a font: s. XIV
    femení
    1. Càrrec de tresorer.
    2. economia i dret administratiu Administració del tresor públic.
  2. economia Conjunt d’actius líquids d’una persona o una empresa.
  3. història Oficina del tresorer.

■ tresoreria

femení Càrrec de tresorer economia i dret administratiu Administració del tresor públic economia Conjunt d’actius líquids d’una persona o una empresa història Oficina del tresorer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trespeus

■ trespeus

masculí Cèrcol de ferro amb tres peus baixets que serveix per a posar al foc de terra perols, olles, etc Trípode Ribeller, peu de ribella, rentamans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trespol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trespol</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del ll. ĭnterpŏlare ‘refer alguna cosa’, que hauria donat entrepolar amb el sentit de ‘refer un sostre o paviment’; caiguda la primera síl·laba en-, el verb hauria pogut prendre una -s- per influx de molts verbs en tras-; i d’aquí trespol 1a font: s. XIV
    masculí construcció
  1. Sostre d’una habitació.
  2. dialectal
    1. Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de séquies i cisternes, i també d’habitacions.
    2. El terra.

■ trespol

masculí construcció Sostre d’una habitació dialectal Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de séquies i cisternes, i també d’habitacions El terra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trespolar

■ trespolar

verb transitiu construcció Fer el trespol o sostre d’una habitació o d’una casa dialectal Cobrir de trespol Fer el paviment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tresquarts


<title type="display">tresquarts</title>

masculí i femení esports En el rugbi, cadascun dels quatre jugadors situats darrere del mig d’obertura i el mig de melé i davant del darrer que han d’intentar arribar a la zona d’assaig de l’adversari, en rebre la pilota del mig d’obertura, o bé, si és l’equip adversari el que ataca, barrar-li el pas.

tresquarts

masculí i femení esports En el rugbi, cadascun dels quatre jugadors situats darrere del mig d’obertura i el mig de melé i davant del darrer que han d’intentar arribar a la zona d’assaig de l’adversari, en rebre la pilota del mig d’obertura, o bé, si és l’equip adversari el que ataca, barrar-li el pas
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresquera

■ tresquera

femení apicultura Camí que segueixen les abelles en trescar Camí Coneixia totes les tresqueres i dreceres de la regió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresquiornítids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tresquiornítids</title>

Partició sil·làbica: tres_qui_or_ní_tids
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, amb el cap, i sovint el coll, sense plomes i que emeten uns sons agres i desagradables. Són agrupats en dos grups: el dels ibis i el dels becplaners. Entre els ibis es destaquen l’ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus), el capó reial (Plegadis falcinellus), l’ibis blanc (Eudocimus albus) i l’ibis roig (E. ruber). Entre els becplaners es destaca el becplaner comú (Platalea leucorodia).
  2. singular Ocell de la família dels tresquiornítids.

■ tresquiornítids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids , amb el cap, i sovint el coll, sense plomes i que emeten uns sons agres i desagradables Són agrupats en dos grups el dels ibis i el dels becplaners Entre els ibis es destaquen l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , el capó reial Plegadis falcinellus , l’ibis blanc Eudocimus albus i l’ibis roig E ruber Entre els becplaners es destaca el becplaner comú Platalea leucorodia singular Ocell de la família dels tresquiornítids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tressa

■ tressa

femení pesca Corda de les cames del bou, de l’artet, etc, a la qual van enfilats els ploms o els suros antigament Trena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tresserrenc
| tresserrenca

tresserrenc
| tresserrenca

adjectiu i masculí i femení De Tresserra Rosselló