Es mostren 88939 resultats

■ tresoreria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tresoreria</title>

Partició sil·làbica: tre_so_re_ri_a
Etimologia: de tresorer 1a font: s. XIV
    femení
    1. Càrrec de tresorer.
    2. economia i dret administratiu Administració del tresor públic.
  2. economia Conjunt d’actius líquids d’una persona o una empresa.
  3. història Oficina del tresorer.

■ tresoreria

femení Càrrec de tresorer economia i dret administratiu Administració del tresor públic economia Conjunt d’actius líquids d’una persona o una empresa història Oficina del tresorer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trespeus

■ trespeus

masculí Cèrcol de ferro amb tres peus baixets que serveix per a posar al foc de terra perols, olles, etc Trípode Ribeller, peu de ribella, rentamans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trespol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trespol</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del ll. ĭnterpŏlare ‘refer alguna cosa’, que hauria donat entrepolar amb el sentit de ‘refer un sostre o paviment’; caiguda la primera síl·laba en-, el verb hauria pogut prendre una -s- per influx de molts verbs en tras-; i d’aquí trespol 1a font: s. XIV
    masculí construcció
  1. Sostre d’una habitació.
  2. dialectal
    1. Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de séquies i cisternes, i també d’habitacions.
    2. El terra.

■ trespol

masculí construcció Sostre d’una habitació dialectal Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de séquies i cisternes, i també d’habitacions El terra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trespolar

■ trespolar

verb transitiu construcció Fer el trespol o sostre d’una habitació o d’una casa dialectal Cobrir de trespol Fer el paviment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tresquarts


<title type="display">tresquarts</title>

masculí i femení esports En el rugbi, cadascun dels quatre jugadors situats darrere del mig d’obertura i el mig de melé i davant del darrer que han d’intentar arribar a la zona d’assaig de l’adversari, en rebre la pilota del mig d’obertura, o bé, si és l’equip adversari el que ataca, barrar-li el pas.

tresquarts

masculí i femení esports En el rugbi, cadascun dels quatre jugadors situats darrere del mig d’obertura i el mig de melé i davant del darrer que han d’intentar arribar a la zona d’assaig de l’adversari, en rebre la pilota del mig d’obertura, o bé, si és l’equip adversari el que ataca, barrar-li el pas
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresquera

■ tresquera

femení apicultura Camí que segueixen les abelles en trescar Camí Coneixia totes les tresqueres i dreceres de la regió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresquiornítids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tresquiornítids</title>

Partició sil·làbica: tres_qui_or_ní_tids
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, amb el cap, i sovint el coll, sense plomes i que emeten uns sons agres i desagradables. Són agrupats en dos grups: el dels ibis i el dels becplaners. Entre els ibis es destaquen l’ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus), el capó reial (Plegadis falcinellus), l’ibis blanc (Eudocimus albus) i l’ibis roig (E. ruber). Entre els becplaners es destaca el becplaner comú (Platalea leucorodia).
  2. singular Ocell de la família dels tresquiornítids.

■ tresquiornítids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids , amb el cap, i sovint el coll, sense plomes i que emeten uns sons agres i desagradables Són agrupats en dos grups el dels ibis i el dels becplaners Entre els ibis es destaquen l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , el capó reial Plegadis falcinellus , l’ibis blanc Eudocimus albus i l’ibis roig E ruber Entre els becplaners es destaca el becplaner comú Platalea leucorodia singular Ocell de la família dels tresquiornítids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tressa

■ tressa

femení pesca Corda de les cames del bou, de l’artet, etc, a la qual van enfilats els ploms o els suros antigament Trena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tresserrenc
| tresserrenca

tresserrenc
| tresserrenca

adjectiu i masculí i femení De Tresserra Rosselló
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tret1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tret</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. tractus, part. de trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
    1. armament Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança projectils; tir. Vaig sentir un tret d’escopeta.
    2. Trajectòria que descriu el projectil llançat. Tret directe, desviat.
    3. Distància que pot recórrer un projectil. Era a penes a un tret d’escopeta.
    4. per extensió Distància que separa dos punts. D’ací a casa encara hi ha un tret.
    5. figuradament Distància, diferència. Del que diu al que fa hi ha un gran tret.
    6. a llarg tret Tard o d’hora.
    7. a tret de pedra (o de gargall) Molt a prop.
    8. errar el tret figuradament Enganyar-se en un judici, una apreciació, un propòsit, etc.
    9. sortir (a algú) el tret per la culata figuradament Sortir-li malament una cosa, al revés de com s’esperava.
    1. Cadascuna de les línies del rostre. Els trets fins de la seva fisonomia.
    2. a grans trets locució adverbial En poques paraules, sense entrar en detalls.
    1. Qualitat significativa, característica.
    2. fonètica, fonologia Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua i que, juntament amb d’altres, constitueix un fonema.
    3. tret cultural antropologia Unitat material o immaterial, reduïda i identificable, que pertany a una cultura determinada.
    4. tret distintiu (o pertinent) fonètica, fonologia Tret fonològic que marca la diferència entre els fonemes d’una llengua.



    4. Vegeu també:
    tret2

■ tret1

masculí armament Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança projectils tir Vaig sentir un tret d’escopeta Trajectòria que descriu el projectil llançat Tret directe, desviat Distància que pot recórrer un projectil Era a penes a un tret d’escopeta per extensió Distància que separa dos punts D’ací a casa encara hi ha un tret figuradament Distància, diferència Del que diu al que fa hi ha un gran tret a llarg tret Tard o d’hora a tret de pedra o de gargall Molt a prop errar el tret figuradament Enganyar-se en un judici, una apreciació, un propòsit, etc sortir a algú el tret per la culata…
Informació complementària
Traducció