Es mostren 88953 resultats

tresquiornítids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tresquiornítids</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tres_qui_or_ní_tids
Body
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, amb el cap, i sovint el coll, sense plomes i que emeten uns sons agres i desagradables. Són agrupats en dos grups: el dels ibis i el dels becplaners. Entre els ibis es destaquen l’ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus), el capó reial (Plegadis falcinellus), l’ibis blanc (Eudocimus albus) i l’ibis roig (E. ruber). Entre els becplaners es destaca el becplaner comú (Platalea leucorodia).
  2. singular Ocell de la família dels tresquiornítids.

tresquiornítids

Traducció

tressa

tressa

tresserrenc
| tresserrenca

tresserrenc
| tresserrenca

tret1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tret</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. tractus, part. de trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    masculí
    1. armament Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança projectils; tir. Vaig sentir un tret d’escopeta.
    2. Trajectòria que descriu el projectil llançat. Tret directe, desviat.
    3. Distància que pot recórrer un projectil. Era a penes a un tret d’escopeta.
    4. per extensió Distància que separa dos punts. D’ací a casa encara hi ha un tret.
    5. figuradament Distància, diferència. Del que diu al que fa hi ha un gran tret.
    6. a llarg tret Tard o d’hora.
    7. a tret de pedra (o de gargall) Molt a prop.
    8. errar el tret figuradament Enganyar-se en un judici, una apreciació, un propòsit, etc.
    9. sortir (a algú) el tret per la culata figuradament Sortir-li malament una cosa, al revés de com s’esperava.
    1. Cadascuna de les línies del rostre. Els trets fins de la seva fisonomia.
    2. a grans trets locució adverbial En poques paraules, sense entrar en detalls.
    1. Qualitat significativa, característica.
    2. fonètica, fonologia Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua i que, juntament amb d’altres, constitueix un fonema.
    3. tret cultural antropologia Unitat material o immaterial, reduïda i identificable, que pertany a una cultura determinada.
    4. tret distintiu (o pertinent) fonètica, fonologia Tret fonològic que marca la diferència entre els fonemes d’una llengua.



  1. Vegeu també:
    tret2

tret1

tret2

tret2

treta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treta</title>

Accessory
Etimologia: de treure 1a font: 1009
Body
    femení
    1. Acció de treure;
    2. l’efecte.
  1. Sortida d’una mercaderia, producte d’un negoci, càrrec, etc. És una feina de poca treta.
    1. Facilitat per a treure coses d’un lloc.
    2. barca de bona (o mala treta) marina, marítim Barca que fa de bon treure (o mal treure).
    3. casa de bona (o mala) treta Casa situada en un lloc accessible (o inaccessible) per als vehicles.
  2. Pensada, acudit. Aquest home té unes tretes que fan riure.
  3. Cosa dita o feta per a enganyar algú; ardit.
  4. antigament armament Tret.
  5. economia Exportació.
  6. ramaderia Acció de separar del ramat el bestiar no apte per a la cria i destinat a la venda.

treta

tretamina

tretamina

tretzè
| tretzena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tretzè</title>

Accessory
Etimologia: de tretze
Body
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 13è 13a] Que, en una sèrie, en té dotze davant seu, el que fa tretze. És el tretzè de classe.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tretze parts iguals. Som tretze; per tant, a cadascú ens ha de tocar una tretzena part.
    2. masculí Un tretzè, 1/13. Dotze tretzens, 12/13.
  2. masculí història Membre d’un consell o junta format per tretze persones.
  3. femení Conjunt de tretze objectes de la mateixa mena. Hi devia haver una tretzena de persones.

tretzè
| tretzena

tretze


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tretze</title>

Accessory
Etimologia: del ll. trēdĕcim, íd., comp. de tres i decem ‘deu’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu Dotze més un. Ésser tretze a taula.
  2. adjectiu i masculí i femení El que fa tretze; tretzè. Alfons tretze. El capítol tretze.
  3. [plural tretzes] masculí
    1. El nombre tretze, 13. El tretze de febrer cau en dijous. Tots els tretzes de l’any.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre tretze. Viu al tretze del carrer de Provença.
  4. masculí i femení Els tretze darrers.
  5. les tretze La tretzena hora després de les dotze de la nit; la una del migdia.
  6. tretze són tretze locució adverbial Porfidiosament. Ella, tretze són tretze, insistia en allò mateix.

tretze

treu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: treu
Etimologia: probablement del fr. ant. tref, íd. i ‘tenda de campanya’, d’origen incert, potser ll. trabs ‘biga, pal’ 1a font: 1331
Body
masculí marina, marítim Vela quadra o rodona que en mal temps amb vent fort de popa hom lliga entre el trinquet d’una embarcació de vela i les dues bordes.

treu