Es mostren 88953 resultats

■ treure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treure</title>

Partició sil·làbica: treu_re
Etimologia: ant. i dial. traure (i trer), ll. vg. *tracĕre, ll. cl. trahĕre ‘arrossegar, estirar’, forma sorgida en el tema de present per analogia a correspondències temàtiques en altres verbs (trahere, traxi, tractum, equiparat a dicĕre, dixi, dictum) 1a font: s. XVI
    verb [p p tret -a]
  1. transitiu
    1. Portar, fer sortir, algú o alguna cosa fora del lloc on està tancat, retingut, posat. Treure algú de la presó. Treure aigua del pou. Treure una embarcació del mar. Fer-se treure un queixal. Treure una espina.
    2. usat absolutament nàutica Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze.
    3. Fer sortir algú de la situació en què es troba. Treure algú d’un mal pas. Treure algú de l’error en què estava.
    4. Separar, fer desaparèixer, una cosa del lloc on és. Treure una taca de greix amb benzina. Treu-me les sabates.
    5. Separar d’un tot una part. D’aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades. De nou, treu-ne quatre: en resten cinc.
    6. Exceptuar. D’ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols.
    7. Acomiadar. El van treure de caixer.
    8. treure fils adoberia Separar els caps de fil que restaven a les vores del cuir cosit, una vegada adobat i obert, en el sistema antic d’adobar vegetal.
    9. treure tros indústria tèxtil Tallar i treure del teler una peça de roba acabada de teixir.
  2. transitiu
    1. Obtenir quelcom d’algú o d’alguna cosa. Treure diners d’algú amb amenaces, amb afalacs. D’aquella casa vella, en treu un bon lloguer cada mes. És inútil que l’amenacis: no en trauràs res.
    2. Guanyar quelcom per sort. Ha tret mig milió a la rifa.
    3. Trobar la solució d’un compte, d’una endevinalla, etc. Treure un compte.
    4. Inferir una cosa implicada en una altra. D’això que t’ha dit, treu-ne la conseqüència.
    5. Fer sorgir quelcom d’alguna cosa. Treure foc d’una pedra foguera. Treure sons d’un instrument músic exòtic. Aquest mestre ha tret molt bons deixebles.
  3. transitiu
    1. Emprar, rumbejar, quelcom que hom fa sortir d’on estava estotjat. Avui va molt mudada: fins ha tret les joies.
    2. Fer sortir a algun fi, al·legar, portar a la conversa. Treure un testimoni d’autoritat en una discussió. Sempre treu raons i exemples que no proven res.
    3. Inventar. Cada any treuen una moda diferent. Treure una cançó. Treure un malnom a algú.
  4. transitiu
    1. Llançar fora de si, expel·lir, quelcom. Treure el menjar. Treure sang pel nas.
    2. Fer sortir una part del cos per una obertura. Treure el cap per la finestra.
    3. Fer, deixar, aparèixer a l’exterior allò que hom porta habitualment ocult, una cosa interna, que hi ha nascut. Els gats a vegades treuen les ungles. Treure un cargol les banyes. Treure algú el geni. Treure fulla, flor, les plantes.
  5. intransitiu esports En el tennis i altres esports i jocs, servir la pilota.

■ treure

verb p p tret -a transitiu Portar, fer sortir, algú o alguna cosa fora del lloc on està tancat, retingut, posat Treure algú de la presó Treure aigua del pou Treure una embarcació del mar Fer-se treure un queixal Treure una espina usat absolutament nàutica Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze Fer sortir algú de la situació en què es troba Treure algú d’un mal pas Treure algú de l’error en què estava Separar, fer desaparèixer, una cosa del lloc on és Treure una taca de greix amb benzina Treu-me les sabates Separar d’un tot una part D’aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades De…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treva</title>

Etimologia: del germ. fràncic *trĭuwa ‘pacte; treva’, pròpiament ‘fidelitat’ 1a font: s. XII
    femení
    1. dret internacional Cessació temporal d’hostilitats entre enemics que estan en guerra, per conveni dels caps d’estat o llurs delegats.
    2. treva de Déu història Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l’any durant els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres senyorials.
  2. figuradament Cessació temporal d’una lluita, d’una contesa, d’un treball, d’una sofrença.

■ treva

femení dret internacional Cessació temporal d’hostilitats entre enemics que estan en guerra, per conveni dels caps d’estat o llurs delegats treva de Déu història Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l’any durant els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres senyorials figuradament Cessació temporal d’una lluita, d’una contesa, d’un treball, d’una sofrença
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trèvol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trèvol</title>

Etimologia: del ll. vg. *trĭfŭlus, i aquest, del gr. tríphyllon, íd., comp. de tri- ‘tres’ i phýllon ‘fulla’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. botànica
    1. Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies (Trifolium sp), de fulles trifoliolades, flors rosades, blanques o grogues en glomèruls i de fruits secs petits, emprades com a plantes farratgeres. Cal destacar-ne el trèvol blanc (T. nigrescens), el trèvol campestre (T. campestre), el trèvol de prat (T. pratense), el trèvol estrellat (T. stellatum) i el trèvol maduixer (T. fragiferum).
    2. trèvol d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les gencianàcies (Menyanthes trifoliata), de fulles alternes amb tres folíols i un pecíol llarg i de flors rosades en raïms.
    3. trèvol de fulla estreta Fenc bord.
    4. trèvol de llapassa Melgó de llapassa.
    5. trèvol d’olor Almegó.
    6. trèvol femella Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Melilotus indica), de flors petites, d’un groc pàl·lid en raïms densos i de fruits de color gris blanquinós.
    7. trèvol pudent Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Psoralea bituminosa), amb una forta olor de betum, flors d’un blau violaci en glomèruls i fruits ovoides.
  2. heràldica Fulla de tres lòbuls arrodonits i amb tija.
  3. jocs d’entreteniment
    1. plural Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix pels trèvols que duu gravats.
    2. singular Carta d’aquest coll.
  4. obres públiques En una xarxa de carreteres, especialment d’autopistes, sistema d’enllaç a diferents nivells que serveix per a posar en comunicació la via principal amb les que hi concorren.

■ trèvol

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies Trifolium sp , de fulles trifoliolades, flors rosades, blanques o grogues en glomèruls i de fruits secs petits, emprades com a plantes farratgeres Cal destacar-ne el trèvol blanc T nigrescens , el trèvol campestre T campestre , el trèvol de prat T pratense , el trèvol estrellat T stellatum i el trèvol maduixer T fragiferum trèvol d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les gencianàcies Menyanthes trifoliata , de fulles alternes amb tres folíols i un pecíol llarg i de flors…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trevolat
| trevolada

■ trevolat
| trevolada

adjectiu Que té forma de trèvol heràldica Dit de la peça o figura amb les extremitats en forma de trèvol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trevolet

■ trevolet

masculí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies Trifolium repens , de fulles llargament peciolades, flors blanques agrupades en glomèruls arrodonits, emprada com a planta farratgera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tri
| trina

■ tri
| trina

adjectiu obsolet Triple especialment cristianisme Dit del Déu cristià, de la seva essència, personalitat, etc, per tal com és Trinitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tri-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tri-</title>

  1. Prefix grec i llatí (tri), que significa ‘tres’ o ‘tres vegades’. Ex.: triangular, tricampió.
  2. [símbol t] química Prefix especialment emprat en la formació dels noms sistemàtics dels composts; en els inorgànics indica triple proporció estequiomètrica d’un dels elements, i en els composts orgànics, anteposat al nom d’un substituent d’una estructura més complexa, indica que aquest es repeteix tres vegades dins l’estructura.

■ tri-

Prefix grec i llatí tri , que significa ‘tres’ o ‘tres vegades’ Ex triangular, tricampió símbol t química Prefix especialment emprat en la formació dels noms sistemàtics dels composts en els inorgànics indica triple proporció estequiomètrica d’un dels elements, i en els composts orgànics, anteposat al nom d’un substituent d’una estructura més complexa, indica que aquest es repeteix tres vegades dins l’estructura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tria

■ tria

femení Acció de triar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triabsidal

■ triabsidal

adjectiu arquitectura Que té tres absis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triac

■ triac

masculí electrònica Dispositiu electrònic semiconductor emprat per a controlar i regular un corrent altern