Es mostren 88939 resultats

■ triboluminescència

■ triboluminescència

femení física Emissió de llum que té lloc en algunes substàncies sotmeses a accions mecàniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribòmetre

■ tribòmetre

masculí metrologia Instrument utilitzat per a mesurar el coeficient de fricció cinètica de dues superfícies que són en contacte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribonematals

■ tribonematals

femení botànica plural Grup d’algues de la classe de les xantofícies, filamentoses i no sifonades, freqüents en aigües riques en ferro, que inclou, entre altres, el gènere Tribonema singular Alga del grup de les tribonematals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribopoliment

■ tribopoliment

masculí oficis manuals i tecnologia Poliment produït pel frec amb un material tela, fusta, plàstic, metall que conté partícules fines abrasives incorporades
Gran Diccionari de la llengua catalana

tribraqui

tribraqui

masculí poètica En la mètrica llatina, peu compost de tres síllabes breus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tribu</title>

Etimologia: del ll. tribus, -us ‘divisió tradicional del poble romà’ 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. història
    1. A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori.
    2. A l’antic Israel, cadascun dels grups en què es concretava l’organització politicosocial dels hebreus abans de la monarquia.
  2. etnologia i sociologia Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
  3. àlgebra Família de subconjunts d’un conjunt Ω que té les tres propietats següents: per a tot element de la família, el seu complementari també hi pertany; per a tota successió (An)n∈ℕ d’elements de la família, ∪An també hi pertany; i el conjunt Ω pertany a la família.
  4. biologia Categoria taxonòmica compresa entre la subfamília i el gènere.

■ tribu

femení història A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori A l’antic Israel, cadascun dels grups en què es concretava l’organització politicosocial dels hebreus abans de la monarquia etnologia i sociologia Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap àlgebra Família de subconjunts d’un conjunt Ω que té les tres propietats següents per a tot element de la família, el seu complementari també hi pertany per a tota successió A n n ∈ℕ…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tribú</title>

Etimologia: del ll. tribūnus, íd. der. de tribus ‘tribu’
    masculí
  1. història
    1. A la Roma antiga, primitiu representant d’una de les tres tribus.
    2. Nom de certs oficials o funcionaris romans. Tribú militar. Tribú de la plebs.
    3. A l’època medieval, membre d’una magistratura romana creada després de la revolta de Cola di Rienzo i legalitzada pel papa.
    4. A la França napoleònica, membre d’una assemblea política creada el 1799 per a la discussió dels projectes de llei i l’exercici d’un poder moderat davant els altres òrgans constitucionals.
  2. Orador polític, especialment popular.

■ tribú

masculí història A la Roma antiga, primitiu representant d’una de les tres tribus Nom de certs oficials o funcionaris romans Tribú militar Tribú de la plebs A l’època medieval, membre d’una magistratura romana creada després de la revolta de Cola di Rienzo i legalitzada pel papa A la França napoleònica, membre d’una assemblea política creada el 1799 per a la discussió dels projectes de llei i l’exercici d’un poder moderat davant els altres òrgans constitucionals Orador polític, especialment popular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribulació

■ tribulació

femení Gran aflicció que torba l’ànim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribular

■ tribular

verb transitiu Causar tribulació Saber allò el tribulà pronominal Patir tribulació, afligir-se granment Es tribulava per qualsevol nimietat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribulet

■ tribulet

masculí popularment Noi entremaliat Aquest noi és un autèntic tribulet
Traducció