Es mostren 88959 resultats

■ trinxera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinxera</title>

Etimologia: del cat. ant. i dial. trinxea, i aquest, del fr. tranchée 1a font: 1558
    femení
  1. ciències militars Excavació llarga i més o menys estreta, la terra extreta de la qual hom fa servir de parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics.
  2. indumentària Gavardina amb cinturó, semblant a les que usaven els militars a la Primera Guerra Mundial.

■ trinxera

femení ciències militars Excavació llarga i més o menys estreta, la terra extreta de la qual hom fa servir de parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics indumentària Gavardina amb cinturó, semblant a les que usaven els militars a la Primera Guerra Mundial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinxeraire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinxeraire</title>

Partició sil·làbica: trin_xe_rai_re
Etimologia: deriv. de trinxera, perquè els nois vagabunds solien dormir als fossats o trinxeres de la muralla de la ciutat 1a font: 1915, DAg.
  1. adjectiu Propi d’un trinxeraire.
  2. masculí i femení
    1. Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.
    2. Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici.

■ trinxeraire

adjectiu Propi d’un trinxeraire masculí i femení Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinxet

■ trinxet

masculí Petit ganivet de fulla corba oficis manuals Falcilla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinxolader

■ trinxolader

masculí Trinxadissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trio


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trio</title>

Partició sil·làbica: tri_o
Etimologia: de l’it. trio, íd.
    masculí
  1. música
    1. Obra o fragment per a tres instruments o parts melòdiques simultànies, vocals o instrumentals.
    2. Conjunt de tres executants d’una composició musical per a tres instruments.
  2. irònicament Colla de tres.
  3. jocs d’entreteniment Tres cartes d’igual valor, com tres reis, tres quatres, etc.

■ trio

masculí música Obra o fragment per a tres instruments o parts melòdiques simultànies, vocals o instrumentals Conjunt de tres executants d’una composició musical per a tres instruments irònicament Colla de tres jocs d’entreteniment Tres cartes d’igual valor, com tres reis, tres quatres, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tríode

■ tríode

masculí electrònica Tub electrònic de tres elèctrodes l’ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trioic
| trioica


<title type="display">trioic</title>

Partició sil·làbica: tri_oic
adjectiu botànica Dit de la planta polígama que presenta en individus distints flors masculines, flors femenines i flors hermafrodites.

trioic
| trioica

adjectiu botànica Dit de la planta polígama que presenta en individus distints flors masculines, flors femenines i flors hermafrodites
Gran Diccionari de la llengua catalana

trioleïlglicèrid

trioleïlglicèrid

masculí bioquímica Oleïna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trioleïna

■ trioleïna

femení química orgànica Oleïna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomf


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomf</title>

Partició sil·làbica: tri_omf
Etimologia: del ll. triŭmphus, íd. 1a font: s. XV
    masculí
  1. història L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
  2. Victòria, èxit, esclatant. Aconseguir això ha estat un triomf.

■ triomf

masculí història L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics Victòria, èxit, esclatant Aconseguir això ha estat un triomf
Informació complementària
Traducció