Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ tríode

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tríode</title>

Partició sil·làbica: trí_o_de

masculí electrònica Tub electrònic de tres elèctrodes: l’ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control.

■ tríode

masculí electrònica Tub electrònic de tres elèctrodes l’ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control

trioic

| trioica

<title type="display">trioic</title>

Partició sil·làbica: tri_oic

adjectiu botànica Dit de la planta polígama que presenta en individus distints flors masculines, flors femenines i flors hermafrodites.

trioic

| trioica

adjectiu botànica Dit de la planta polígama que presenta en individus distints flors masculines, flors femenines i flors hermafrodites

trioleïlglicèrid

<title type="display">trioleïlglicèrid</title>

Partició sil·làbica: tri_o_le_ïl_gli_cè_rid

masculí bioquímica Oleïna.

trioleïlglicèrid

masculí bioquímica Oleïna

■ trioleïna

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trioleïna</title>

Partició sil·làbica: tri_o_le_ï_na

femení química orgànica Oleïna.

■ trioleïna

femení química orgànica Oleïna

■ triomf

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomf</title>

Partició sil·làbica: tri_omf
Etimologia: del ll. triŭmphus, íd. 1a font: s. XV

masculí

història L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
Victòria, èxit, esclatant. Aconseguir això ha estat un triomf.

■ triomf

masculí història L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics Victòria, èxit, esclatant Aconseguir això ha estat un triomf

■ triomfador

| triomfadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomfador</title>

Partició sil·làbica: tri_om_fa_dor
Etimologia: del ll. triumphator, -ōris, íd. 1a font: 1653, DTo.

adjectiu i masculí i femení Que triomfa.

■ triomfador

| triomfadora

adjectiu i masculí i femení Que triomfa

■ triomfal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomfal</title>

Partició sil·làbica: tri_om_fal
Etimologia: del ll. triumphalis, íd.

adjectiu Relatiu o pertanyent al triomf. Entrada triomfal. Marxa triomfal. Arc triomfal.

■ triomfal

adjectiu Relatiu o pertanyent al triomf Entrada triomfal Marxa triomfal Arc triomfal

■ triomfalisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomfalisme</title>

Partició sil·làbica: tri_om_fa_lis_me
Etimologia: de triomfal

masculí Manera de pensar, de parlar, d’obrar, fundada en una visió desproporcionadament optimista d’una actuació.

■ triomfalisme

masculí Manera de pensar, de parlar, d’obrar, fundada en una visió desproporcionadament optimista d’una actuació

■ triomfalista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomfalista</title>

Partició sil·làbica: tri_om_fa_lis_ta
Etimologia: de triomfal

adjectiu Relatiu o pertanyent al triomfalisme.
adjectiu i masculí i femení Que manifesta triomfalisme.

■ triomfalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al triomfalisme adjectiu i masculí i femení Que manifesta triomfalisme

■ triomfalment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomfalment</title>

Partició sil·làbica: tri_om_fal_ment
Etimologia: de triomfal

adverbi D’una manera triomfal.

■ triomfalment

adverbi D’una manera triomfal

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ tríode

trioic | trioica

trioic | trioica

trioleïlglicèrid

■ trioleïna

■ triomf

■ triomfador | triomfadora

■ triomfador | triomfadora

■ triomfal

■ triomfalisme

■ triomfalista

■ triomfalment

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

trioic

| trioica

trioic

| trioica

■ triomfador

| triomfadora

■ triomfador

| triomfadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia