Es mostren 88953 resultats

trompetista

trompetista

trompis

trompis

trompitxol

trompitxol

trompons

trompons

tron


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tron</title>

Accessory
Compareu: tro
Etimologia: del ll. thrŏnus, i aquest, del gr. thrónos, íd. 1a font: s. XV
Body
    masculí
    1. història i art Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció. Tron reial. Tron pontifici. Tron episcopal.
    2. catolicisme i art Nom donat a algunes peanyes o retaules on hi ha entronitzada una imatge de la Mare de Déu.
    3. figuradament Dignitat, poder, del rei o sobirà. Els enemics del tron.
  1. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia inferior del primer cor de l’ordre angèlic.

tron

trona1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trona</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del b. ll. tribuna ‘púlpit’ 1a font: 1460, Roig
Body
    femení
    1. cristianisme i art Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una mena de balcó accessible per una escala.
    2. tirar trona avall Publicar des de la trona les amonestacions dels qui volen casar-se.
  1. Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula.
  2. figuradament Capell de copa alta.



  3. Vegeu també:
    trona2

trona1

trona2

trona2

tronada

tronada

tronadissa

tronadissa

tronador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronador</title>

Accessory
Etimologia: de tronar 1a font: 1486
Body
  1. adjectiu
    1. Que trona, tonant.
    2. coet tronador (o simplement tronador) folklore Mena de coet molt sorollós que hom engega en certes festes.
  2. masculí folklore Caramel de forma semblant a la d’un coet tronador que forma part de la mocadorada.

tronador