Es mostren 88939 resultats

■ troncal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">troncal</title>

Etimologia: de tronc 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
  1. dret civil Dit dels béns hereditaris dotats del privilegi de troncalitat.
  2. ensenyament Dit de les matèries que formen el nucli d’una disciplina o d’una especialitat.
  3. heràldica Relatiu o pertanyent al tronc d’un arbre genealògic.

■ troncal

adjectiu dret civil Dit dels béns hereditaris dotats del privilegi de troncalitat ensenyament Dit de les matèries que formen el nucli d’una disciplina o d’una especialitat heràldica Relatiu o pertanyent al tronc d’un arbre genealògic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ troncalitat

■ troncalitat

femení dret civil En el dret successori, privilegi pel qual els béns hereditaris d’una persona, de natura familiar coneguda, reverteixen al tronc d’on procedeixen, en casos de successió abintestada sense deixar descendents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ troncar

■ troncar

verb transitiu Tallar el tronc d’un arbre, tallar un arbre pel tronc Van troncar aquell pi tan vell Truncar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ troncocònic
| troncocònica

■ troncocònic
| troncocònica

adjectiu Que té forma de tronc de con
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ troncut
| troncuda

■ troncut
| troncuda

adjectiu Dit de la palla que ha estat poc aixafada en la batuda Aquesta palla és troncuda i el bestiar no la vol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tronera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronera</title>

Etimologia: de tronar
  1. femení construcció i construcció naval Obertura practicada a la paret d’una fortificació, al costat d’una embarcació, etc., per on hom pot disparar els canons, els quals resten protegits, igual que llurs servidors, del foc enemic.
  2. femení jocs d’entreteniment Cadascun dels forats que hi ha en certes taules de billar on poden anar a ficar-se les boles.
  3. masculí i femení figuradament Persona disbauxada; cap de trons.

■ tronera

femení construcció i construcció naval Obertura practicada a la paret d’una fortificació, al costat d’una embarcació, etc, per on hom pot disparar els canons, els quals resten protegits, igual que llurs servidors, del foc enemic femení jocs d’entreteniment Cadascun dels forats que hi ha en certes taules de billar on poden anar a ficar-se les boles masculí i femení figuradament Persona disbauxada cap de trons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trongistró

trongistró

masculí física atòmica Dispositiu destinat a fer de disjuntor elèctric d’un plasma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trontoll


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trontoll</title>

Etimologia: de trontollar 1a font: 1625
    masculí
    1. Moviment d’una cosa que trontolla.
    2. figuradament Situació de poca seguretat d’una empresa, d’una propietat, etc. La seva fortuna no ha sofert cap trontoll.
  2. per extensió Soroll repetit d’una cosa que és sacsejada, remoguda, violentament.

■ trontoll

masculí Moviment d’una cosa que trontolla figuradament Situació de poca seguretat d’una empresa, d’una propietat, etc La seva fortuna no ha sofert cap trontoll per extensió Soroll repetit d’una cosa que és sacsejada, remoguda, violentament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trontolladís
| trontolladissa

trontolladís
| trontolladissa

adjectiu Que trontolla fàcilment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trontollar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trontollar</title>

Etimologia: d’origen incert, i com en mots paral·lels d’altres llengües romàniques, segurament de creació expressiva d’un moure’s sotraguejant més o menys sorollós 1a font: c. 1500
    verb
  1. intransitiu
    1. Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport. Els vidres de casa trontollen quan passa el tren, quan trona fort. Trontollar un queixal.
    2. figuradament Aquells fets van fer trontollar el govern.
  2. transitiu
    1. Fer trontollar. El cotxe, amb l’impacte, trontollà el fanal.
    2. Sacsejar, sotragar. El van trontollar per tal de reanimar-lo.

■ trontollar

verb intransitiu Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport Els vidres de casa trontollen quan passa el tren, quan trona fort Trontollar un queixal figuradament Aquells fets van fer trontollar el govern transitiu Fer trontollar El cotxe, amb l’impacte, trontollà el fanal Sacsejar, sotragar El van trontollar per tal de reanimar-lo
Informació complementària
Traducció