Es mostren 88940 resultats

■ troquilló

■ troquilló

masculí indústria tèxtil Troca petita En el sistema català de numeració dels fils, longitud obtinguda amb 80 voltes d’aspi català de 7+1/7 pams de perímetre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ troquisc

■ troquisc

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Forma galènica formada per petits cons irregulars obtinguts per dessecació d’una pasta aquosa que conté el medicament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tròquiter

■ tròquiter

masculí anatomia animal Grossa tuberositat de l’extremitat superior de l’húmer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tros


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tros</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del ll. thўrsus, i aquest, del gr. thýrsos ‘tija’; hi degué influir fonèticament el cat. trossar1 ‘arromangar; embolicar’, del ll. tŏrsus, participi de tŏrquēre ‘torçar’, i destrossar; el significat de ‘tija’ s’estengué al de tros de qualsevol cosa 1a font: s. XIII
    [plural trossos] masculí
    1. Part d’una cosa separada de la resta, fragment. Partir un pa en tres trossos. Un tros de carn, de peix, de roba, de fusta. Van tocar un tros de Rigoletto. Un recull de trossos escollits dels bons prosistes catalans.
    2. a trossos Romput o tallat. Les portes cauen a trossos.
    3. ésser un tros de pa figuradament Ésser molt bo, tenir molt bon cor, bon caràcter.
    4. fer trossos (una cosa o d’una cosa) Rompre-la o tallar-la separant-ne les parts.
    1. Porció d’una cosa que hom considera a part de la resta. Hi ha un tros de camí molt dolent.
    2. usat absolutament agricultura Peça de terra, camp de conreu. Me’n vaig al tros.
    3. indústria tèxtil Llargària variable de roba que hom talla i treu del teler cada vegada.
    4. tirar (o viure) del tros figuradament Viure del capital o mota, no limitant-se a gastar els guanys o els interessos.
    1. Porció d’espai o de la distància entre dos punts. D’ací a casa hi ha un bon tros.
    2. Porció de temps. Hi arribarem que serà clar: encara hi ha un bon tros de sol.
  4. de bon tros Amb una gran diferència. És de bon tros millor que el seu germà.
    1. un tros d’ase (o d’animal) Dit d’una persona molt estúpida, molt ase.
    2. un tros de quòniam Dit d’una persona molt beneitona, talossa.
    3. un tros d’home (o de dona) Dit d’un home o d’una dona corpulents, alts i ben plantats.

■ tros

plural trossos masculí Part d’una cosa separada de la resta, fragment Partir un pa en tres trossos Un tros de carn, de peix, de roba, de fusta Van tocar un tros de Rigoletto Un recull de trossos escollits dels bons prosistes catalans a trossos Romput o tallat Les portes cauen a trossos ésser un tros de pa figuradament Ésser molt bo, tenir molt bon cor, bon caràcter fer trossos una cosa o d’una cosa Rompre-la o tallar-la separant-ne les parts Porció d’una cosa que hom considera a part de la resta Hi ha un tros de camí molt dolent usat absolutament agricultura Peça de terra, camp de conreu Me…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trossa1

■ trossa1

femení Trossell, bolic dialectal bolquer 1 1 dialectal Feix de llenya, d’herba Massa formada cargolant la cabellera de manera que resti recollida Vegeu també trossa 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trossa2

■ trossa2

femení nàutica Corda folrada de cuir i doblegada formant com una anella, que manté unida amb l’arbre l’antena d’una vela llatina Vegeu també trossa 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trossada

■ trossada

femení Plec d’una cosa trossada Tros, porció, d’una cosa Fins a l’ermita, hi ha una bona trossada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trossador

■ trossador

masculí Cordó amb què hom trossa la cotilla o una altra peça de vestir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trossar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trossar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: v. tros 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Ajustar al cos una peça de vestir amb cordons o vetes. Ajuda’m a trossar l’espardenya. Trossar-se la cotilla, el gipó.
    1. Arromangar, arregussar. Trossar-se les mànigues de la camisa.
    2. trossar-se les faldilles Arregussar-se-les i portar pels dos costats la roba cap al darrere, on se subjecten els dos plecs així formats.
  3. Fer un bolic amb la roba i altres objectes que hom vol emportar-se de camí, fer un farcell. No tenim res a trossar per al camí, sinó aquesta roba de la nena.
  4. trossar-se els cabells Disposar els cabells de manera que la cabellera resti recollida.



    5. Vegeu també:
    trossar2

■ trossar1

verb transitiu Ajustar al cos una peça de vestir amb cordons o vetes Ajuda’m a trossar l’espardenya Trossar-se la cotilla, el gipó Arromangar, arregussar Trossar-se les mànigues de la camisa trossar-se les faldilles Arregussar-se-les i portar pels dos costats la roba cap al darrere, on se subjecten els dos plecs així formats Fer un bolic amb la roba i altres objectes que hom vol emportar-se de camí, fer un farcell No tenim res a trossar per al camí, sinó aquesta roba de la nena trossar-se els cabells Disposar els cabells de manera que la cabellera resti recollida Vegeu també trossar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trossar2

■ trossar2

verb transitiu nàutica Posar tibant la trossa Vegeu també trossar 1
Informació complementària
Traducció