Es mostren 88939 resultats

■ vegetant

■ vegetant

adjectiu botànica Que vegeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegetar</title>

Etimologia: del ll. vegetare ‘animar, vivificar’
    verb intransitiu
  1. botànica
    1. Acomplir les plantes llurs funcions vitals.
    2. Desenvolupar-se una planta sense arribar a reproduir-se sexualment.
  2. figuradament Portar una existència passiva, sense emocions, sense altra activitat que la imprescindible per a subsistir. No vol fer res: només vegeta i així va passant.

■ vegetar

verb intransitiu botànica Acomplir les plantes llurs funcions vitals Desenvolupar-se una planta sense arribar a reproduir-se sexualment figuradament Portar una existència passiva, sense emocions, sense altra activitat que la imprescindible per a subsistir No vol fer res només vegeta i així va passant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetarià
| vegetariana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegetarià</title>

Partició sil·làbica: ve_ge_ta_ri_à
Etimologia: de l’angl. vegetarian, íd., format irregularment sobre vegetable ‘vegetal’ en ocasió de la fundació de la “Vegetarian Society” a Ramsgate el 1847
    dietètica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vegetarianisme.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que practica el vegetarianisme.

■ vegetarià
| vegetariana

dietètica adjectiu Relatiu o pertanyent al vegetarianisme adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que practica el vegetarianisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetarianisme

■ vegetarianisme

masculí dietètica Sistema o règim d’alimentació que exclou, més o menys radicalment, l’ús d’aliments d’origen animal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetatiu
| vegetativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegetatiu</title>

Partició sil·làbica: ve_ge_ta_tiu
Etimologia: del b. ll. vegetativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. botànica
    1. Que fa vegetar.
    2. Que realitza les funcions fisiològiques del vegetal, amb exclusió de la reproducció sexual.
    3. aparell vegetatiu Conjunt d’òrgans de la planta que realitzen les funcions de nutrició i de relació.
  2. per analogia
    1. anatomia animal En els animals, dit dels aparells de la nutrició, reproducció i desenvolupament.
    2. sistema nerviós vegetatiu fisiologia animal Sistema nerviós autònom que comprèn el simpàtic i el parasimpàtic.

■ vegetatiu
| vegetativa

adjectiu botànica Que fa vegetar Que realitza les funcions fisiològiques del vegetal, amb exclusió de la reproducció sexual aparell vegetatiu Conjunt d’òrgans de la planta que realitzen les funcions de nutrició i de relació per analogia anatomia animal En els animals, dit dels aparells de la nutrició, reproducció i desenvolupament sistema nerviós vegetatiu fisiologia animal Sistema nerviós autònom que comprèn el simpàtic i el parasimpàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veguer
| veguera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veguer</title>

Homòfon: baguer
Etimologia: del ll. vicarius ‘representant d’una autoritat’ 1a font: s. XI
  1. masculí història del dret català Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa.
  2. masculí història Funcionari reial dels ducats catalans de Grècia, amb una funció semblant a la dels castellans i capitans.
  3. masculí i femení dret administratiu A Andorra, cadascun dels representants dels coprínceps (un per cadascun), episcopal i francès.
  4. veguer de fora història Oficial reial d’elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d’informar-se del govern dels batlles i de l’administració de la justícia.
  5. veguer de la ciutat història Oficial reial de la ciutat de Mallorca de nomenament anual.

■ veguer
| veguera

masculí història del dret català Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa masculí història Funcionari reial dels ducats catalans de Grècia, amb una funció semblant a la dels castellans i capitans masculí i femení dret administratiu A Andorra, cadascun dels representants dels coprínceps un per cadascun, episcopal i francès veguer de fora història Oficial reial d’elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d’informar-se del govern dels…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegueria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegueria</title>

Partició sil·làbica: ve_gue_ri_a
Etimologia: de veguer 1a font: 1359
    femení història
  1. dret administratiu
    1. Càrrec i jurisdicció del veguer.
    2. Casa o oficina del veguer.
    1. Territori a què s’estenia la jurisdicció d’un veguer.
    2. Cadascuna de les nou agrupacions supracomarcals en què fou distribuït el territori de Catalunya en el projecte del 1933 i que en la Divisió Territorial de Catalunya (1936) foren anomenades regions.

■ vegueria

femení història dret administratiu Càrrec i jurisdicció del veguer Casa o oficina del veguer Territori a què s’estenia la jurisdicció d’un veguer Cadascuna de les nou agrupacions supracomarcals en què fou distribuït el territori de Catalunya en el projecte del 1933 i que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vehemència

■ vehemència

femení Qualitat de vehement La vehemència de les seves paraules Força impetuosa, ardor violent Parlar amb vehemència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vehement

■ vehement

adjectiu Que posa passió, força, entusiasme, en allò que fa o que diu per extensió Les seves paraules vehements van influir l’auditori
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vehementment

■ vehementment

adverbi D’una manera vehement
Traducció