Es mostren 88959 resultats

■ vedetisme

■ vedetisme

masculí Actitud de vedet que pren la persona que es vol fer veure El vedetisme d’alguns dissenyadors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vèdic
| vèdica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vèdic</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als Vedes o al vedisme.
  2. masculí lingüística Llengua en què són escrits els Vedes, que representa la forma més antiga de l’indoari, de la qual procedeix el sànscrit.
  3. religió vèdica història de les religions Vedisme.

■ vèdic
| vèdica

adjectiu Relatiu o pertanyent als Vedes o al vedisme masculí lingüística Llengua en què són escrits els Vedes, que representa la forma més antiga de l’indoari, de la qual procedeix el sànscrit religió vèdica història de les religions Vedisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vediguera

■ vediguera

femení botànica vidalba 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

vèdika


<title type="display">vèdika</title>

Etimologia: del sànscrit
femení arquitectura Balustrada de pedra o de fusta, decorada amb figures escultòriques, que envolta un espai sagrat, pròpia de l’arquitectura de l’Índia.

vèdika

femení arquitectura Balustrada de pedra o de fusta, decorada amb figures escultòriques, que envolta un espai sagrat, pròpia de l’arquitectura de l’Índia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedisme

■ vedisme

masculí història de les religions Nom donat a la tradició indoeuropea transformada per les tribus indoàries que envaïren el nord de l’Índia a partir del 1500 aC, que constitueix el nucli primitiu de l’hinduisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedruna1

■ vedruna1

femení dret civil Munt de rocs, fet per mà d’home, que assenyala una partió Vegeu també vedruna 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vedruna2

vedruna2

femení catolicisme Religiosa pertanyent a la congregació de les Carmelitanes de la Caritat, fundada el 1826 per santa Joaquima de Vedruna 1783-1854 Vegeu també vedruna 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veedor
| veedora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veedor</title>

Partició sil·làbica: ve_e_dor
Etimologia: deriv. del cat. arcaic veer ‘veure’ 1a font: 1242
  1. adjectiu Que veu.
  2. masculí
    1. Inspector.
    2. especialment història del dret A l’edat mitjana, inspector públic municipal encarregat de vetllar el compliment de les normes gremials i d’inspeccionar les diverses oficines i obradors.
    3. veedor d’aigües dret administratiu Membre d’un tribunal andorrà format pels components del departament de serveis públics i el secretari del consell general, el qual judica les causes relatives a les aigües i als rius i dictamina sobre elles.

■ veedor
| veedora

adjectiu Que veu masculí Inspector especialment història del dret A l’edat mitjana, inspector públic municipal encarregat de vetllar el compliment de les normes gremials i d’inspeccionar les diverses oficines i obradors veedor d’aigües dret administratiu Membre d’un tribunal andorrà format pels components del departament de serveis públics i el secretari del consell general, el qual judica les causes relatives a les aigües i als rius i dictamina sobre elles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veedoria

■ veedoria

femení Càrrec o ofici de veedor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegà
| vegana

■ vegà
| vegana

antropologia i dietètica adjectiu Relatiu o pertanyent al veganisme adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que practica el veganisme
Traducció