Es mostren 88953 resultats

■ vegetació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegetació</title>

Partició sil·làbica: ve_ge_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. vegetatio, -ōnis ‘moviment, excitació’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. botànica Acció de vegetar.
    2. geobotànica Conjunt de plantes que creixen en una regió o en un indret determinats.
  2. patologia
    1. Excrescència en la superfície dels teguments o de les ferides, especialment els papil·lomes benignes dels genitals.
    2. vegetacions adenoides (o simplement vegetacions) Hipertròfia del teixit adenoide de la nasofaringe.

■ vegetació

femení botànica Acció de vegetar geobotànica Conjunt de plantes que creixen en una regió o en un indret determinats patologia Excrescència en la superfície dels teguments o de les ferides, especialment els papillomes benignes dels genitals vegetacions adenoides o simplement vegetacions Hipertròfia del teixit adenoide de la nasofaringe
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegetal</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. vegetare ‘animar, vivificar’ i vegĕtus, -a, -um ‘viu, vivaç’ 1a font: s. XIV, Llull
    biologia i botànica
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les plantes.
    2. regne vegetal Gran grup d’éssers vius integrat per les plantes.
  2. masculí Planta.

■ vegetal

biologia i botànica adjectiu Relatiu o pertanyent a les plantes regne vegetal Gran grup d’éssers vius integrat per les plantes masculí Planta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetalisme

■ vegetalisme

masculí dietètica Vegetarianisme estricte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetalista

■ vegetalista

masculí i femení dietètica Persona que ha adoptat el vegetalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetant

■ vegetant

adjectiu botànica Que vegeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegetar</title>

Etimologia: del ll. vegetare ‘animar, vivificar’
    verb intransitiu
  1. botànica
    1. Acomplir les plantes llurs funcions vitals.
    2. Desenvolupar-se una planta sense arribar a reproduir-se sexualment.
  2. figuradament Portar una existència passiva, sense emocions, sense altra activitat que la imprescindible per a subsistir. No vol fer res: només vegeta i així va passant.

■ vegetar

verb intransitiu botànica Acomplir les plantes llurs funcions vitals Desenvolupar-se una planta sense arribar a reproduir-se sexualment figuradament Portar una existència passiva, sense emocions, sense altra activitat que la imprescindible per a subsistir No vol fer res només vegeta i així va passant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetarià
| vegetariana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegetarià</title>

Partició sil·làbica: ve_ge_ta_ri_à
Etimologia: de l’angl. vegetarian, íd., format irregularment sobre vegetable ‘vegetal’ en ocasió de la fundació de la “Vegetarian Society” a Ramsgate el 1847
    dietètica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vegetarianisme.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que practica el vegetarianisme.

■ vegetarià
| vegetariana

dietètica adjectiu Relatiu o pertanyent al vegetarianisme adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que practica el vegetarianisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetarianisme

■ vegetarianisme

masculí dietètica Sistema o règim d’alimentació que exclou, més o menys radicalment, l’ús d’aliments d’origen animal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetatiu
| vegetativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegetatiu</title>

Partició sil·làbica: ve_ge_ta_tiu
Etimologia: del b. ll. vegetativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. botànica
    1. Que fa vegetar.
    2. Que realitza les funcions fisiològiques del vegetal, amb exclusió de la reproducció sexual.
    3. aparell vegetatiu Conjunt d’òrgans de la planta que realitzen les funcions de nutrició i de relació.
  2. per analogia
    1. anatomia animal En els animals, dit dels aparells de la nutrició, reproducció i desenvolupament.
    2. sistema nerviós vegetatiu fisiologia animal Sistema nerviós autònom que comprèn el simpàtic i el parasimpàtic.

■ vegetatiu
| vegetativa

adjectiu botànica Que fa vegetar Que realitza les funcions fisiològiques del vegetal, amb exclusió de la reproducció sexual aparell vegetatiu Conjunt d’òrgans de la planta que realitzen les funcions de nutrició i de relació per analogia anatomia animal En els animals, dit dels aparells de la nutrició, reproducció i desenvolupament sistema nerviós vegetatiu fisiologia animal Sistema nerviós autònom que comprèn el simpàtic i el parasimpàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veguer
| veguera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veguer</title>

Homòfon: baguer
Etimologia: del ll. vicarius ‘representant d’una autoritat’ 1a font: s. XI
  1. masculí història del dret català Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa.
  2. masculí història Funcionari reial dels ducats catalans de Grècia, amb una funció semblant a la dels castellans i capitans.
  3. masculí i femení dret administratiu A Andorra, cadascun dels representants dels coprínceps (un per cadascun), episcopal i francès.
  4. veguer de fora història Oficial reial d’elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d’informar-se del govern dels batlles i de l’administració de la justícia.
  5. veguer de la ciutat història Oficial reial de la ciutat de Mallorca de nomenament anual.

■ veguer
| veguera

masculí història del dret català Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa masculí història Funcionari reial dels ducats catalans de Grècia, amb una funció semblant a la dels castellans i capitans masculí i femení dret administratiu A Andorra, cadascun dels representants dels coprínceps un per cadascun, episcopal i francès veguer de fora història Oficial reial d’elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d’informar-se del govern dels…
Traducció