Es mostren 88940 resultats

■ vehementment

■ vehementment

adverbi D’una manera vehement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vehicle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vehicle</title>

Etimologia: del ll. vehicŭlum, íd., der. de vehĕre ‘portar a sobre; transportar’ 1a font: 1864, DLab.
    masculí
  1. transports
    1. Aparell, artefacte, guiat per l’home, que, proveït o no de motor de tracció, movent-se o essent mogut sobre el sòl, permet de traslladar d’un lloc a un altre persones o coses. Vehicles d’ocasió. Vehicle tot terreny.
    2. Aparell, artefacte, màquina, etc., que movent-se per mitjà de l’aigua o de l’aire permet de transportar persones o coses.
  2. per extensió
    1. Allò que serveix per a transmetre o conduir alguna cosa. L’aire és el vehicle del so. Els animals són el vehicle de moltes malalties.
    2. figuradament La literatura és el vehicle d’expressió d’un poble.
    1. farmàcia, indústria farmacèutica Excipient líquid al qual hom incorpora els productes actius, correctius i coadjuvants per a formar el medicament.
    2. pintura Oli, resina o altre líquid que, mesclat amb el pigment, constitueix la pintura.

■ vehicle

masculí transports Aparell, artefacte, guiat per l’home, que, proveït o no de motor de tracció, movent-se o essent mogut sobre el sòl, permet de traslladar d’un lloc a un altre persones o coses Vehicles d’ocasió Vehicle tot terreny Aparell, artefacte, màquina, etc, que movent-se per mitjà de l’aigua o de l’aire permet de transportar persones o coses per extensió Allò que serveix per a transmetre o conduir alguna cosa L’aire és el vehicle del so Els animals són el vehicle de moltes malalties figuradament La literatura és el vehicle d’expressió d’un poble farmàcia, indústria farmacèutica…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vehiculació

■ vehiculació

femení Acció de vehicular
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vehicular1

■ vehicular1

adjectiu Relatiu o pertanyent als vehicles llengua vehicular lingüística Llengua de comunicació entre parlants de llengües maternes diferents Vegeu també vehicular 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vehicular2

■ vehicular2

verb transitiu tecnologia Transportar mitjançant un vehicle Ésser el vehicle per a la transmissió o la conducció d’alguna cosa La sang vehicula diversos pigments L’aire comprimit vehicula el fil de trama en certs telers sense llançadora Vegeu també vehicular 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veí
| veïna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veí</title>

Partició sil·làbica: ve_í
Etimologia: del ll. vīcīnus, -a, -um, íd., der. de vicus ‘barri, districte; poble’ 1a font: s. XII, Hom.
    [plural veïns veïnes]
  1. adjectiu Situat a prop. Territoris veïns. Una casa veïna al palau.
  2. masculí i femení
    1. Habitant d’una casa, d’un carrer, d’un barri, d’una població, etc., respecte a un altre que està en un altre estatge de la mateixa casa o en una casa situada a prop, en el mateix carrer, el mateix barri, la mateixa població, etc. La veïna del pis de dalt va treure el cap per la porta.
    2. per extensió Persona que en un lloc determinat es troba al costat. Els meus veïns de taula no paraven de xerrar.
  3. masculí i femení
    1. Cadascun dels habitants d’una casa amb diversos estatges, d’un carrer, d’un barri, una població, etc. Han firmat la carta tots els veïns del carrer.
    2. especialment dret civil Persona que té domicili en tal o tal població.
    3. història En algunes poblacions catalanes, fins al segle XVIII, persona que gaudia dels privilegis i obligacions inherents al veïnatge o ciutadanatge; ciutadà.
    4. història En els fogatges o censos fets fins al segle XIX, cap de casa.
    5. causa de veí a veí dret administratiu A Andorra, nom donat a aquelles qüestions rústiques i urbanes que són de la competència de l’anomenat tribunal de veedoria.

■ veí
| veïna

plural veïns veïnes adjectiu Situat a prop Territoris veïns Una casa veïna al palau masculí i femení Habitant d’una casa, d’un carrer, d’un barri, d’una població, etc, respecte a un altre que està en un altre estatge de la mateixa casa o en una casa situada a prop, en el mateix carrer, el mateix barri, la mateixa població, etc La veïna del pis de dalt va treure el cap per la porta per extensió Persona que en un lloc determinat es troba al costat Els meus veïns de taula no paraven de xerrar masculí i femení Cadascun dels habitants d’una casa amb diversos estatges, d’un carrer, d’un barri,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veïnal

■ veïnal

adjectiu Relatiu o pertanyent als veïns, especialment als veïns d’un municipi Camí veïnal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veïnat
| veïnada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veïnat</title>

Partició sil·làbica: ve_ï_nat
Etimologia: de veí 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Situat a prop; proper. El vaig trobar en una entrada veïnada.
  2. masculí i femení Veí.
  3. masculí antigament veïnatge 1.
  4. masculí
    1. Conjunt dels qui habiten prop d’on hom habita.
    2. Conjunt de veïns d’una població, d’un barri, d’un carrer, etc.
  5. masculí Grup de cases de camp o d’altres habitatges units o relativament propers entre ells; caseria.
  6. masculí dret administratiu Subdivisió administrativa de la parròquia andorrana de Canillo.

■ veïnat
| veïnada

adjectiu Situat a prop proper El vaig trobar en una entrada veïnada masculí i femení Veí masculí antigament veïnatge 1 masculí Conjunt dels qui habiten prop d’on hom habita Conjunt de veïns d’una població, d’un barri, d’un carrer, etc masculí Grup de cases de camp o d’altres habitatges units o relativament propers entre ells caseria masculí dret administratiu Subdivisió administrativa de la parròquia andorrana de Canillo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veïnatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veïnatge</title>

Partició sil·làbica: ve_ï_nat_ge
Etimologia: de veí 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. Qualitat de veí, proximitat.
  2. dret administratiu
    1. Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, drets atorgats al municipi i deures imposats per les lleis.
    2. mig veïnatge Dret que en alguns llocs tenen els habitants d’un municipi d’aprofitar-se dels prats d’un altre poble per a llur bestiar, pagant la meitat de la contribució.
  3. història En algunes poblacions catalanes, ciutadanatge.
  4. veïnatge civil dret civil Condició de veí o persona a la qual és aplicable un o altre dels ordenaments regionals subsistents a l’estat espanyol.
  5. veïnatge local dret civil Segons la legislació espanyola vigent, en les regions en les quals no és unificat el dret civil pel fet de declarar-s’hi vigents algunes particularitats jurídiques comarcals o locals, dependència personal respecte a una localitat que tingui unes especialitats amb relació al dret general de la regió.
  6. veïnatge universal sociologia Concepció del món com un espai interdependent des del punt de vista cultural, econòmic, social i polític, que és el resultat de la difusió immediata de la informació a través dels mitjans de comunicació de massa.

■ veïnatge

masculí Qualitat de veí, proximitat dret administratiu Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, drets atorgats al municipi i deures imposats per les lleis mig veïnatge Dret que en alguns llocs tenen els habitants d’un municipi d’aprofitar-se dels prats d’un altre poble per a llur bestiar, pagant la meitat de la contribució història En algunes poblacions catalanes, ciutadanatge veïnatge civil dret civil Condició de veí o persona a la qual és aplicable un o altre dels ordenaments regionals subsistents a l’estat espanyol veïnatge local dret civil…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veïner
| veïnera

■ veïner
| veïnera

adjectiu Veïnal
Traducció