Es mostren 88954 resultats

■ vulnerabilitat

■ vulnerabilitat

femení Qualitat de vulnerable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulnerable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulnerable</title>

Etimologia: del ll. vulnerabĭlis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Susceptible d’ésser vulnerat o ferit. El ferí en l’únic punt vulnerable.
  2. figuradament
    1. Que pot ésser danyat o sofrir perjudici. Un exèrcit vulnerable pels quatre costats.
    2. Susceptible d’ésser afectat, convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc. Ésser vulnerable a la llagoteria.

■ vulnerable

adjectiu Susceptible d’ésser vulnerat o ferit El ferí en l’únic punt vulnerable figuradament Que pot ésser danyat o sofrir perjudici Un exèrcit vulnerable pels quatre costats Susceptible d’ésser afectat, convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc Ésser vulnerable a la llagoteria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulneració

■ vulneració

femení Acció de vulnerar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulnerant

■ vulnerant

adjectiu Que vulnera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulnerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulnerar</title>

Etimologia: del ll. vulnerare, íd., der. de vulnus, -ĕris ‘ferida’ 1a font: c. 1500
    verb transitiu
  1. Ferir.
  2. figuradament
    1. Causar dany o perjudici a algú, sobretot moral. Amb les seves reticències vulnerà l’honra d’aquella dama.
    2. Lesionar, conculcar, una llei, una disposició. Vulnerar el dret d’altri, una llei.

■ vulnerar

verb transitiu Ferir figuradament Causar dany o perjudici a algú, sobretot moral Amb les seves reticències vulnerà l’honra d’aquella dama Lesionar, conculcar, una llei, una disposició Vulnerar el dret d’altri, una llei
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulnerari
| vulnerària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulnerari</title>

Etimologia: del ll. vulnerarius, -a, -um, íd., der. de vulnus, -ĕris ‘ferida’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament d’ús extern emprat per al tractament d’úlceres i ferides.
  2. femení botànica Planta herbàcia anual o perenne de la família de les papilionàcies (Anthyllis vulneraria), de fulles imparipinnades, amb el folíol terminal més gros que els altres, de flors colorades, reunides en glomèruls i fruits en llegum ovoide, i emprada com a medicinal.

■ vulnerari
| vulnerària

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament d’ús extern emprat per al tractament d’úlceres i ferides femení botànica Planta herbàcia anual o perenne de la família de les papilionàcies Anthyllis vulneraria , de fulles imparipinnades, amb el folíol terminal més gros que els altres, de flors colorades, reunides en glomèruls i fruits en llegum ovoide, i emprada com a medicinal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulpí
| vulpina

■ vulpí
| vulpina

adjectiu Relatiu o pertanyent a la guineu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vúlpic, àcid

vúlpic, àcid

botànica i química orgànica Àcid liquènic, C 1 3 H 1 4 O 5 , present en el liquen Cetraria vulpina
Gran Diccionari de la llengua catalana

vulpinita


<title type="display">vulpinita</title>

Etimologia: del nom de la localitat italiana Vulpino, prop de Milà, on es troba aquest mineral en quantitats importants, amb el sufix -ita
femení mineralogia Varietat granular d’anhidrita, emprada en estatuària.

vulpinita

femení mineralogia Varietat granular d’anhidrita, emprada en estatuària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vult

■ vult

masculí dialectal antigament Rostre, cara per extensió Imatge o estàtua
Traducció