Es mostren 88939 resultats

■ xarista

■ xarista

masculí i femení esports Pilotari especialitzat en la modalitat de xare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarlatà
| xarlatana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarlatà</title>

Etimologia: de l’it. ciarlatano, possiblement resultat d’una contaminació de cerretano ‘venedor de medicaments i d’indulgències falses’ amb ciarlare ‘xerrar’; cerretano segurament deriva de Cerreto, ciutat de l’Úmbria, típica pels xarlatans ambulants 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení
  1. Persona que en una fira, etc., procura d’atreure la curiositat dels passants, per vendre’ls remeis, articles diversos, etc., lloant-ne els avantatges, el preu excepcional, etc.
    1. Persona que explota la credulitat pública.
    2. Persona que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat.

■ xarlatà
| xarlatana

masculí i femení Persona que en una fira, etc, procura d’atreure la curiositat dels passants, per vendre’ls remeis, articles diversos, etc, lloant-ne els avantatges, el preu excepcional, etc Persona que explota la credulitat pública Persona que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarlatanisme

■ xarlatanisme

masculí Condició de xarlatà Es va fer famós pel seu desvergonyit xarlatanisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarleston


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarleston</title>

Etimologia: del nom de la ciutat nord-americana de Charleston, a Carolina del Sud, on nasqué aquesta dansa entre els negres
    masculí
  1. dansa Dansa dels negres nord-americans de compàs quaternari, ballada amb passes elàstiques i voltes.
  2. música Instrument musical de percussió constituït per dos platerets sostinguts per una barra vertical i situats l’un de cara a l’altre paral·lelament a terra, que normalment forma part de la bateria.

■ xarleston

masculí dansa Dansa dels negres nord-americans de compàs quaternari, ballada amb passes elàstiques i voltes música Instrument musical de percussió constituït per dos platerets sostinguts per una barra vertical i situats l’un de cara a l’altre parallelament a terra, que normalment forma part de la bateria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarlot

■ xarlot

masculí ornitologia Becut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarnego
| xarnega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarnego</title>

Etimologia: del cast. lucharniego, aplicat a gossos ensinistrats a furetejar de nit, dissimilació d’un ant. nocherniego o nocharniego ‘que surt de nit’, der. de *nochorno, ll. nocturnus ‘nocturn’; el pl. del mot fou alterat en los charniegos; el mot passà a Catalunya i a França amb el sentit d’una ‘raça de gos’. En gascó charnègo, charnègon, charnègue prengué el sentit de ‘mestís, bord, no autòcton, inadaptat al país’, sentit que passà al cat 1a font: c. 1490
  1. masculí i femení despectivament
    1. Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa.
    2. Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país.
  2. masculí antigament Gos coniller.

■ xarnego
| xarnega

masculí i femení despectivament Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país masculí antigament Gos coniller
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarnera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarnera</title>

Etimologia: del fr. charnière, íd., der. del fr. ant. *charne ‘golfo’, testificat en la forma carne, ll. cardo, -ĭnis, íd. 1a font: 1413
    femení
  1. ferreteria Frontissa.
  2. anatomia animal Articulació de les dues valves dels mol·luscs lamel·libranquis, formada típicament per denticles i concavitats que engranen l’una valva amb l’altra.
  3. geologia Zona d’inflexió d’un plec.

■ xarnera

femení ferreteria Frontissa anatomia animal Articulació de les dues valves dels molluscs lamellibranquis, formada típicament per denticles i concavitats que engranen l’una valva amb l’altra geologia Zona d’inflexió d’un plec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xaró
| xarona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xaró</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement aplicació figurada del dial. xaró ‘xai’, mots de creació expressiva, amb influx potser de mots com carrincló, xiroi 1a font: c. 1900
adjectiu De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció.

■ xaró
| xarona

adjectiu De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarol</title>

Etimologia: del port. charâo ‘laca’, i aquest, del xinès čat-liao, íd., comp. del dial. čat ‘vernís’ i liao ‘tinta; tintura d’oli’ 1a font: c. 1744
    masculí
  1. adoberia
    1. Vernís molt llustrós i permanent que s’adhereix perfectament a la superfície dels cossos als quals és aplicat, especialment de cuir o de pell.
    2. Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l’aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall.
  2. figuradament Esplendor més aparent que real.
  3. irònicament Engrut, brutícia adherida.

■ xarol

masculí adoberia Vernís molt llustrós i permanent que s’adhereix perfectament a la superfície dels cossos als quals és aplicat, especialment de cuir o de pell Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pellícula impermeable a l’aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall figuradament Esplendor més aparent que real irònicament Engrut, brutícia adherida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarolar

■ xarolar

verb transitiu Enxarolar
Informació complementària
Traducció