Es mostren 88940 resultats

■ abrupció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrupció</title>

Partició sil·làbica: a_brup_ci_ó
Etimologia: del ll. abruptio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Ruptura, separació violenta.
  2. retòrica Figura consistent en la supressió violenta de transició entre dues o més idees per tal d’imprimir més vivesa al diàleg.
  3. traumatologia Fractura transversal d’un os.

■ abrupció

femení Ruptura, separació violenta retòrica Figura consistent en la supressió violenta de transició entre dues o més idees per tal d’imprimir més vivesa al diàleg traumatologia Fractura transversal d’un os
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abruptament

■ abruptament

adverbi D’una manera abrupta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrupte
| abrupta

■ abrupte
| abrupta

adjectiu Espadat, molt rost figuradament Que presenta transicions sobtoses o brusques Llenguatge abrupte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abruptesa

■ abruptesa

femení Qualitat d’abrupte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abruptinervi
| abruptinèrvia

abruptinervi
| abruptinèrvia

adjectiu botànica Dit d’una fulla, d’un sèpal, etc, quan els nervis acaben bruscament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrusador
| abrusadora

■ abrusador
| abrusadora

adjectiu Que abrusa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrusament

■ abrusament

masculí Acció d’abrusar o d’abrusar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrusar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrusar</title>

Etimologia: der. de brasa, amb probable contaminació, pel que fa a la u, de *brūstŭlare, modificació, al seu torn, del ll. ūstulare i būrere ‘cremar’, extrets del ll. cl. ūrĕre 1a font: c. 1640
    verb
  1. transitiu Sotmetre a l’acció del foc. Tot el bosc ha quedat abrusat.
  2. transitiu Cremar l’ardor del sol (les plantes), especialment després d’una glaçada.
  3. transitiu Fer el sol, l’ambient excessivament calent, etc., una sensació de cremor.
  4. pronominal
    1. Tenir sensació de cremor.
    2. figuradament Abrusar-se d’amor.
    3. Cremar-se les plantes per l’ardor del sol.

■ abrusar

verb transitiu Sotmetre a l’acció del foc Tot el bosc ha quedat abrusat transitiu Cremar l’ardor del sol les plantes, especialment després d’una glaçada transitiu Fer el sol, l’ambient excessivament calent, etc, una sensació de cremor pronominal Tenir sensació de cremor figuradament Abrusar-se d’amor Cremar-se les plantes per l’ardor del sol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abs-

abs-

Prefix, del llatí abs , que significa ‘allunyament’, ‘separació’ Ex absència
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abscés


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abscés</title>

Etimologia: del ll. abscessus, -us ‘allunyament’ 1a font: 1803, DEst.
    [plural abscessos] masculí
  1. fitopatologia Acumulació d’una secreció anòmala en els troncs o les branques dels arbres.
  2. patologia Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic.

■ abscés

plural abscessos masculí fitopatologia Acumulació d’una secreció anòmala en els troncs o les branques dels arbres patologia Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic
Informació complementària
Traducció