Es mostren 88940 resultats

■ atribuïdor
| atribuïdora

■ atribuïdor
| atribuïdora

adjectiu Atribuïble
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribuïment

■ atribuïment

masculí Acció d’atribuir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribuir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atribuir</title>

Partició sil·làbica: a_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. attribuĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Considerar algú o alguna cosa com la causa (d’alguna cosa). Van atribuir el retard a la pluja.
    2. transitiu Considerar (alguna cosa) com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d’algú o d’alguna cosa. M’atribueixen unes accions que no he fet mai.
    3. pronominal D’aquest fet, ell tot sol ha d’atribuir-se’n la glòria.
  2. transitiu Donar a algú (alguna cosa) en una repartició. Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament.

■ atribuir

verb transitiu Considerar algú o alguna cosa com la causa d’alguna cosa Van atribuir el retard a la pluja transitiu Considerar alguna cosa com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d’algú o d’alguna cosa M’atribueixen unes accions que no he fet mai pronominal D’aquest fet, ell tot sol ha d’atribuir-se’n la glòria transitiu Donar a algú alguna cosa en una repartició Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atribut</title>

Etimologia: del ll. attributus, -a, -um ‘atribuït o assignat’
    masculí
  1. Qualitat o manera d’ésser considerada com a pròpia d’algú o d’alguna cosa.
  2. Objecte característic que acompanya normalment la descripció o la representació de certs personatges o de certes idees personificades. Els atributs de Mercuri.
  3. filosofia Qualitat o caràcter de la substància que, sense pertànyer a l’essència d’un subjecte, s’hi fonamenta.
  4. gramàtica Element que serveix per a qualificar i determinar un substantiu.
  5. lògica Allò que hom afirma o nega d’un subjecte predicat.
  6. religió Cadascuna de les perfeccions essencials de Déu.

■ atribut

masculí Qualitat o manera d’ésser considerada com a pròpia d’algú o d’alguna cosa Objecte característic que acompanya normalment la descripció o la representació de certs personatges o de certes idees personificades Els atributs de Mercuri filosofia Qualitat o caràcter de la substància que, sense pertànyer a l’essència d’un subjecte, s’hi fonamenta gramàtica Element que serveix per a qualificar i determinar un substantiu lògica Allò que hom afirma o nega d’un subjecte predicat religió Cadascuna de les perfeccions essencials de Déu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

atributar

atributar

verb transitiu Posar tribut
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atributiu
| atributiva

■ atributiu
| atributiva

adjectiu Que atribueix Relatiu o pertanyent a un atribut Que expressa un atribut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atributivament

■ atributivament

adverbi Com a atribut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atrició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atrició</title>

Partició sil·làbica: a_tri_ci_ó
Etimologia: del ll. attritio, -ōnis, íd., der. de attĕro ‘fregar; afeblir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. cristianisme Penediment d’haver pecat que procedeix més del temor que no pas de l’amor de Déu.
  2. patologia Estat dels teixits després d’una forta contusió o d’un greu aixafament.

■ atrició

femení cristianisme Penediment d’haver pecat que procedeix més del temor que no pas de l’amor de Déu patologia Estat dels teixits després d’una forta contusió o d’un greu aixafament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

atrida


<title type="display">atrida</title>

Etimologia: del ll. Atrida, i aquest, del gr. Atreídēs, personatge mitològic
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als atrides.
  2. masculí i femení mitologia Membre d’una il·lustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí, que la feu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques.

atrida

adjectiu Relatiu o pertanyent als atrides masculí i femení mitologia Membre d’una illustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí, que la feu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atrinxerament

■ atrinxerament

masculí Acció d’atrinxerar o d’atrinxerar-se l’efecte tàctica Conjunt de trinxeres per a la defensa d’una posició per extensió Tota obra defensiva, permanent o de campanya
Traducció