Es mostren 88940 resultats

autocor
| autocora


<title type="display">autocor</title>

Partició sil·làbica: au_to_cor
Etimologia: de auto- i -cor
    adjectiu botànica
  1. Dit de les plantes que posseeixen mitjans propis de disseminació de llurs fruits, espores o llavors.
  2. Dit del tipus de disseminació de les plantes autocores.

autocor
| autocora

adjectiu botànica Dit de les plantes que posseeixen mitjans propis de disseminació de llurs fruits, espores o llavors Dit del tipus de disseminació de les plantes autocores
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autocòria

■ autocòria

femení botànica Disseminació autocora
Gran Diccionari de la llengua catalana

autocorologia


<title type="display">autocorologia</title>

Partició sil·làbica: au_to_co_ro_lo_gi_a
Etimologia: de auto- i corologia
femení biogeografia Estudi de la distribució geogràfica dels tàxons particulars (espècies, etc.).

autocorologia

femení biogeografia Estudi de la distribució geogràfica dels tàxons particulars espècies, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

autocorrecció


<title type="display">autocorrecció</title>

Partició sil·làbica: au_to_cor_rec_ci_ó
femení ensenyament Control que hom fa de les pròpies respostes d’un exercici, una prova, etc. per verificar-ne l’exactitud. Consulteu la clau d’autocorrecció.

autocorrecció

femení ensenyament Control que hom fa de les pròpies respostes d’un exercici, una prova, etc per verificar-ne l’exactitud Consulteu la clau d’autocorrecció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autocorrelació

■ autocorrelació

femení matemàtiques En una funció dependent del temps, correlació que existeix entre els valors d’aquesta funció separats per un interval de temps constant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autocràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autocràcia</title>

Partició sil·làbica: au_to_crà_ci_a
Etimologia: del gr. autokráteia ‘poder absolut’ 1a font: 1839, DLab.
femení ciències polítiques Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d’ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació.

■ autocràcia

femení ciències polítiques Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d’ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autòcrata

■ autòcrata

masculí i femení Persona que posseeix un poder absolut, no limitat figuradament Persona que imposa tirànicament la seva voluntat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autocràtic
| autocràtica

■ autocràtic
| autocràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’autocràcia o a un autòcrata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autocràticament

■ autocràticament

adverbi D’una manera autocràtica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autocrític
| autocrítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autocrític</title>

Partició sil·làbica: au_to_crí_tic
Etimologia: de auto- i crític
  1. adjectiu
    1. Que es critica a si mateix.
    2. Que expressa autocrítica.
  2. femení Crítica d’una obra feta pel seu autor mateix.
  3. femení Judici que alguna persona o alguna col·lectivitat fa de la seva conducta.
  4. femení psicologia Crítica de les accions pròpies.
  5. femení teatre Breu notícia crítica d’una obra teatral escrita per l’autor per a ésser publicada abans de l’estrena.

■ autocrític
| autocrítica

adjectiu Que es critica a si mateix Que expressa autocrítica femení Crítica d’una obra feta pel seu autor mateix femení Judici que alguna persona o alguna collectivitat fa de la seva conducta femení psicologia Crítica de les accions pròpies femení teatre Breu notícia crítica d’una obra teatral escrita per l’autor per a ésser publicada abans de l’estrena
Traducció