Es mostren 2 resultats

■ abonar1

■ abonar1

verb transitiu Acreditar de bo El que ha fet l’ha abonat davant de tothom Aquests crims no poden abonar el nou règim Sortir fiador d’una persona o respondre per ella en l’acompliment d’una obligació Jo mateix el vaig abonar davant de l’amo Donar com a certa una cosa Tot plegat ha abonat el teu temor Vegeu també abonar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abonar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abonar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Compareu: adobar 5
Etimologia: del fr. abonner, íd., der. de bon ‘bo’ 1a font: s. XIX
    verb
  1. transitiu Pagar (per altri) l’abonament a una cosa. Ahir els vam abonar al festival de teatre.
  2. transitiu pagar 2.
  3. transitiu comptabilitat Inscriure en un compte corrent (una partida a favor d’algú); admetre en compte.
    1. pronominal Prendre un abonament. Abonar-se al futbol.
    2. pronominal figuradament Abusar (d’algú o d’alguna cosa). T’abones amb ell perquè és petit. Com s’hi abona, amb els pastissets!
    3. estar abonat figuradament Tenir sovint. Estar abonat al mal de queixal.
  5. transitiu Tornar uns diners deixats en dipòsit a canvi d’un objecte. Abonar un envàs.



    6. Vegeu també:
    abonar1

■ abonar2

verb transitiu Pagar per altri l’abonament a una cosa Ahir els vam abonar al festival de teatre transitiu pagar 2 transitiu comptabilitat Inscriure en un compte corrent una partida a favor d’algú admetre en compte pronominal Prendre un abonament Abonar-se al futbol pronominal figuradament Abusar d’algú o d’alguna cosa T’abones amb ell perquè és petit Com s’hi abona, amb els pastissets estar abonat figuradament Tenir sovint Estar abonat al mal de queixal transitiu Tornar uns diners deixats en dipòsit a canvi d’un objecte Abonar un envàs Vegeu també…
Informació complementària
Traducció