Gran Diccionari

Es mostren 7 resultats

banda1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">banda</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del fr. bande, fr. ant. bende, íd., i ‘faixa, bena’, del mateix origen que el cat. bena, és a dir, del frànc. binda, íd. 1a font: c. 1420
Body
    femení
    1. Cinta ampla, tros llarg, d’una certa amplària, de drap, de paper, de cuir, de metall, etc.
    2. banda magnètica electroacústica Cinta magnètica.
    1. Tot el que s’estén sobre un espai llarg i relativament estret.
    2. banda sonora cinematografia Part lateral de la cinta cinematogràfica reservada al so (música, sorolls, paraules).
  1. anatomia Formació anatòmica estreta i allargada.
    1. física Qualsevol dels intervals finits compresos dins del domini de valors d’una magnitud física.
    2. banda de freqüències (o simplement banda) telecomunicacions Interval de freqüències comprès entre dues freqüències límit.
  2. heràldica
    1. Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut des del cantó superior destre fins a l’inferior sinistre.
    2. en banda Dit de les peces llargues posades en la direcció diagonal pròpia de la banda, i dels mobles col·locats en aquesta mateixa direcció.
  3. histologia Zona més o menys obscura que hom observa al sarcòmer.
  4. jocs d’entreteniment Vora elàstica que envolta la taula de billar.
  5. pesca Cadascuna de les dues peces de xarxa que prolonguen l’embut d’un art de ròssec de fons.
  6. banda cromosòmica genètica Regió cromosòmica definida i de tinció característica que permet d’identificar els diferents cromosomes i detectar possibles anomalies estructurals.
  7. bandes llombardes arquitectura Faixes de pedra, llises i sobresortints del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de la Llombardia.



  8. Vegeu també:
    banda2
    banda3

banda1

banda2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">banda</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: probablement del mateix origen que banda1
Body
    femení
    1. Cadascun dels dos costats d’un carrer, d’un riu, d’un vaixell, etc.
    2. esports Cadascun dels costats, definits reglamentàriament, que limiten un terreny de joc o una pista esportiva.
    3. marina, marítim Cadascuna de les dues meitats simètriques en què és dividida una embarcació pel seu pla diametral, anomenades banda de babord i banda d’estribord.
    4. a banda i banda A tots dos costats.
    5. anar a la banda marina, marítim Inclinar-se el vaixell a un costat.
    1. Costat, part. La banda de darrere de l’auto.
    2. a banda A part.
    3. agafar (algú) de (o a) banda Agafar-lo a part per reprendre’l, passar-hi comptes o parlar-li clarament d’alguna cosa que no convé que els altres sentin.
    4. d’altra banda locució adverbial A més, de més a més.
    5. de (un espai de temps) a aquesta banda locució adverbial A partir d’un moment passat fins ara; de... ençà. És viuda d’un parell d’anys a aquesta banda. D’un quant temps a aquesta banda s’ha encarit molt la benzina.
    6. de banda A part.
    7. de banda a banda De l’un costat a l’altre.
    8. deixar a banda (o de banda) Prescindir, deixar. Sense voler, la deixen sempre de banda. Deixem, ara, a banda tots aquests arguments.
    9. d’una banda a l’altra D’un lloc a l’altre, pertot.
    10. d’una banda... d’altra banda (o de l’altra) (o per una banda... per altra banda [o per l’altra]) locució conjuntiva Introdueix expressions distributives.
    11. estar en banda marina, marítim Estar, un cap, amollat del tot.
  1. Indret, lloc. Com aquell, en trobarem a totes bandes.



  2. Vegeu també:
    banda1
    banda3

banda2

banda3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">banda</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Accessory
Etimologia: probablement del gòt. bandwo ‘estendard’, amb canvi de significat en ‘grup o tropa sota un estendard’, o potser, com ban1, d’origen preromà, reforçat amb una aportació germànica 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. Companyia d’homes, sovint armats, reunits a un fi.
  2. Partit, facció.
  3. Grup d’individus, colla. Banda juvenil.
  4. antropologia Agrupació humana, pròpia de les societats de caçadors recol·lectors i caracteritzada per l’igualitarisme, el lideratge formal i el parentiu bilateral, que constitueix el nivell d’integració sociocultural menys complex.
  5. música
    1. Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
    2. Antigament (segle XVII), conjunt instrumental de corda i arc.
    3. Al segle XVIII, ratllat de quatre línies on era escrit el cant pla.



  6. Vegeu també:
    banda1
    banda2

banda3

banda-faixa

banda-faixa

banda-pal

banda-pal

cap-banda

cap-banda

pal-banda

pal-banda