■ barroer
| | barroera

Partició sil·làbica: bar_ro_er
Homòfon: barruer
Etimologia: d’origen incert, probablement del fr. berruyer ‘habitant de la comarca del Berry’, que prengué el sentit de ‘soldat audaç i temerari’ i d’aquí el de ‘desconsiderat, brutal’ 1a font: 1653, DTo.
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que treballa malament, poc mirat en la feina; matusser.
    2. Inhàbil, graponer. Ho trencava tot, amb aquelles mans tan barroeres.
    3. Mancat de finor, groller, bast.
  2. adjectiu Dit de la feina mal feta, mal deixada.