■ caldejar

Etimologia: de cald 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Escalfar, especialment el sol (la terra, l’ambient).
  2. intransitiu
    1. Conservar la roentor l’objecte caldejat. Vigila quan treguis els calçots, que les graelles encara caldegen.
    2. figuradament Van prendre una resolució quan la cosa encara caldejava.
  3. transitiu oficis manuals Escalfar el ferro fins a esdevenir roent.