Es mostren 2 resultats

■ carraca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carraca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen àr., d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, pl. de qurqûra ‘vaixell mercant’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. marina, marítim
    1. història Del segle XIII al XVII, vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
    2. Vaixell mancat de qualitats marineres, lent o molt vell.
  2. per extensió i col·loquialment
    1. Vehicle lent i atrotinat. L’autocar era una carraca.
    2. Objecte atrotinat i inútil, andròmina. Aquesta estufa és una carraca.
    3. Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc.



    3. Vegeu també:
    carraca2

■ carraca1

femení marina, marítim història Del segle XIII al XVII, vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes Vaixell mancat de qualitats marineres, lent o molt vell per extensió i colloquialment Vehicle lent i atrotinat L’autocar era una carraca Objecte atrotinat i inútil, andròmina Aquesta estufa és una carraca Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc Vegeu també carraca 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carraca2

■ carraca2

femení xerrac 2 tecnologia Mecanisme inclòs en certes eines tornavisos, claus d’enroscar, etc que fa girar la peça que enrosca en un sentit i no la fa girar en sentit contrari per evitar d’haver-la de treure i de collocar cada vegada que, amb la mà, s’ha fet girar en un cert sentit Vegeu també carraca 1