■ clar | clara

Etimologia: del ll. clarus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que fa o que rep una llum, una claror, que res no enfosqueix. Una sala molt clara. Un sol molt clar.
    2. Dit especialment del temps, del cel, etc., serens. Fer un dia clar.
    3. ésser clar Ésser de dia.
    4. fer-se clar Fer-se de dia.
  2. adjectiu per extensió
    1. Que és d’un matís poc pujat, que no és fosc. Color clar. Uns cabells d’un castany clar.
    2. En pintura, dit del color que hom barreja amb el blanc, amb predomini d’aquest. Verd, blau, gris, clar.
    3. els clars d’una pintura Parts de tons clars, poc pujats, o que tenen llum pròpia, que ressalten damunt altres tons més foscs.
  3. adjectiu
    1. Dit d’un objecte brillant, polit, del qual res no entela la brillantor. Un brillant clar.
    2. per analogia Una pell clara.
  4. adjectiu Dit d’un líquid pur, límpid, no enterbolit. Una aigua clara. Un oli clar.
  5. adjectiu figuradament Dit d’un so que és distintament perceptible, no acompanyat de sorolls que el facin sord o confús. Un so clar. Una veu clara.
    1. adjectiu Que deixa passar la claror per intervals, que no és compacte. Una pineda molt clara. Un teixit clar.
    2. adjectiu No espès ni dens. Una sèmola clara. Una xocolata clara.
    3. masculí En una processó, en un escrit, en un sembrat, etc., lloc on alguna d’aquestes coses és interrompuda, on apareixen buits.
    4. masculí En una conferència, un discurs, etc., interval en què el conferenciant, l’orador, etc., deixa de parlar.
    5. sembrar clar Sembrar espaiat.
  7. adjectiu plural
    1. Rars, comptats, escassos. Clares vegades la poden veure. Els homes dignes són clars.
    2. més clars que els campanars Dit d’allò que només ve de tard en tard.
  8. adjectiu figuradament
    1. Fàcil de discernir, d’entendre, que no és confús ni obscur. Un perfil clar. Una lletra clara. Un escriptor clar. Uns comptes clars.
    2. és clar És segur, evident.
    3. ésser clar com l’aigua (o més clar que l’aigua) Ésser molt clar (un afer).
    4. fer clar Aclarir, explicar.
    5. posar (o deixar, o treure) en clar Aclarir o explicar clarament (un afer).
  9. adjectiu figuradament
    1. Capaç de discernir o de percebre distintament. Una vista, una oïda, clara.
    2. tenir el cap clar Tenir una intel·ligència desperta.
  10. adjectiu figuradament Que diu les coses clarament, que té una opinió distinta i evident, que no ofereix dubtes. És un home clar, no diu res que no pensi. Com més amics, més clars.
    1. adverbi D’una manera clara. Si es posa ulleres hi veurà més clar.
    2. a la clara locució adverbial Manifestament, sense embuts.
    3. cantar clar figuradament Dir sincerament, amb llibertat, sense consideracions.
    4. parlar clar (o clar i net, o clar i català) figuradament Dir les coses clarament.
    5. veure-hi clar Percebre distintament.
  12. adjectiu marina, marítim Dit del cap que no és embolicat.
  13. masculí ciències militars Escrit que hom codificarà o xifrarà per fer-ne un criptograma.
  14. masculí indústria tèxtil Espai entre cada dues palletes de les pues de teixir per on passen els fils d’ordit.
  15. clar! marina, marítim Expressió que indica l’absència d’obstacles que destorbin la maniobra d’un vaixell.
  16. clar de lluna Claror de la lluna. Al clar de lluna.