Es mostren 6 resultats

■ -cor
| -cora

■ -cor
| -cora

Forma sufixada del mot grec khōréō , que significa ‘escampar-se’ Ex autocor, hidrocor, zoocor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cor1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. cor, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. anatomia animal i fisiologia animal Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
    1. per analogia Representació convencional d’un cor.
    2. batre (o bategar) el cor figuradament Estar algú molt emocionat per l’alegria o la impaciència.
    3. estar amb l’ai al cor figuradament Estar envaït d’una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d’allò que pugui ocórrer.
    4. sagnar el cor figuradament Estar algú molt adolorit a causa d’una ferida moral.
    1. El cor considerat com la seu del sentiment interior. Tenir el cor trist, alegre.
    2. anar amb el cor a la mà (o tenir el cor a la mà) Obrar amb sinceritat.
    3. de cor (o de bon cor, o de tot cor) Amb sinceritat, volenterosament.
    4. de cor a pensa (o de cor i pensa) Sense reflexionar, per simple impuls sentimental.
    5. dir (o anunciar) el cor (alguna cosa) Pressentir-la. El cor em diu que vindran.
    6. obrir el cor Manifestar els secrets o les intimitats pròpies a algú.
    7. portar el cor a la boca Ésser obert, sincer.
    8. sortir del cor Ésser (una cosa) feta amb sinceritat, provenir d’un impuls veritable.
    9. tenir el cor net Tenir la consciència tranquil·la.
    1. El cor considerat com a seu de l’afecció (especialment de l’amor), de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral. Tenir bon cor, mal cor. Un cor dur, sec, inhumà, de bronze, de pedra.
    2. arribar al cor Commoure vivament.
    3. clavar-se al cor Produir alguna cosa molt sofriment o compassió.
    4. donar-se mal cor Afligir-se, anguniejar-se.
    5. ésser tot cor Ésser molt sensible o caritatiu.
    6. guanyar el cor de (algú) Captivar-li la simpatia, l’afecte.
    7. no tenir cor Ésser dur de sentiments, poc o gens sensible a l’amor i a la pietat.
    8. omplir el cor Donar, una persona o una cosa, plena satisfacció als desigs o a les afeccions d’una persona.
    9. partir-se (o trencar-se, o nuar-se) el cor (a algú) Commoure’s molt de pena o de pietat.
    10. rompre (o trencar) el cor figuradament Produir una gran pena, un dolor moral intens.
    11. tenir el cor robat (una persona o una cosa, a algú) Agradar-li bojament. Aquesta noia em té el cor robat.
    12. tenir una pena al cor (o rosegar una pena el cor) Estar molt afligit.
    1. El cor considerat com a seu de la força d’ànim; coratge. Un cor de lleó. Un cor de gallina. No tenir cor de fer una cosa.
    2. fer el cor fort Sobreposar-se a les adversitats o els perills amb la força de la voluntat.
    3. veure’s amb cor de (fer una cosa) Tenir valor, sentir-se capaç, de fer-la.
    1. El cor com a centre de la voluntat, del desig.
    2. anar (o anar-se’n) el cor cap a (una cosa) Tenir-ne desig, voler-la amb vehemència.
    3. contra cor antigament A contracor.
    4. cor (o a cor, o boca) què vols, cor què desitges Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable.
    5. proposar-se en cor de (fer una cosa) Proposar-se-la, prendre el determini de fer-la.
    6. tenir en cor de (fer una cosa) Desitjar de fer-la.
    7. tenir per cor de Tenir intenció de. Avui tinc per cor d’anar al cinema.
    1. antigament El cor humà com a centre suposat de les facultats intel·lectuals, especialment de la memòria i de l’enteniment.
    2. de cor De memòria. Aprendre, saber, de cor.
  8. per extensió
    1. Part del pit on hi ha el cor. El vaig estrènyer contra el meu cor.
    2. mal de cor Defalliment, sensació de buidor a l’estómac, produïts per la gana.
  9. per analogia
    1. Part central d’una cosa, la més amagada, la més essencial. El cor d’una fruita. El cor d’una ciutat. El cor d’una qüestió. El cor de l’hivern.
    2. adoberia Part interior de la peça de sola adobada o treballada.
    3. botànica En un fruit pomaci, la part interior, de consistència coriàcia, que correspon a l’endocarpi.
    4. botànica Duramen.
    5. fusteria Part central del tronc de l’arbre, on hi ha la fusta de més bona qualitat, especialment la més dura i més compacta.
    6. heràldica Abisme.
  10. per analogia
    1. indústria tèxtil Excèntric de forma de cor, que transforma un moviment circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en diverses màquines de plegament del fil.
    2. indústria tèxtil En el teler mecànic, peça en forma de plat o de disc de contorn cònic.
    3. cor de bou zoologia Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis (Isocardia cor), de conquilla cordiforme amb l’àpex retorçat en forma d’hèlix i de dues valves iguals.
    4. cor de via ferrocarrils Punta que formen dos carrils de vies diferents, en els encreuaments i els canvis de via, en el punt on es tallen, per a donar pas a la pestanya de la roda.
  11. jocs d’entreteniment
    1. plural Un dels quatre colls de les cartes franceses, que es distingeix pels cors que duu gravats.
    2. singular Carta d’aquest coll.



    12. Vegeu també:
    cor2

■ cor1

masculí anatomia animal i fisiologia animal Òrgan central i motor de l’aparell circulatori per analogia Representació convencional d’un cor batre o bategar el cor figuradament Estar algú molt emocionat per l’alegria o la impaciència estar amb l’ai al cor figuradament Estar envaït d’una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d’allò que pugui ocórrer sagnar el cor figuradament Estar algú molt adolorit a causa d’una ferida moral El cor considerat com la seu del sentiment interior Tenir el cor trist,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cor2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cor</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. chorus ‘dansa en rotllo, cor de tragèdia’, i aquest, del gr. khóros, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. teatre
    1. En el teatre grec antic, intervenció de grups de persones amb una funció lírica narrativa.
    2. Fragment que canta o recita el cor. Traduir un cor de Sòfocles.
    3. per extensió Conjunt de persones que dansen o es mouen rítmicament.
  2. música
    1. Conjunt de músics que canten simultàniament.
    2. Societat coral.
    3. Composició musical destinada a ésser cantada per un grup de persones.
    4. Grup d’instruments que col·laboren en l’execució d’una obra musical.
    5. a (o en) cor locució adverbial Cantant o sonant al mateix temps.
  3. cristianisme
    1. Conjunt de clergues, de religiosos o de monges que canten junts l’ofici.
    2. Cadascuna de les dues bandes en què es divideix la comunitat per cantar o recitar les hores canòniques alternativament.
    3. llibre de cor Llibre litúrgic de gran format, manuscrit o imprès, que conté la música que canta el cor durant els oficis litúrgics.
  4. arquitectura Lloc de l’església destinat als cantors, on hom resa i canta l’ofici diví.



    5. Vegeu també:
    cor1

■ cor2

masculí teatre En el teatre grec antic, intervenció de grups de persones amb una funció lírica narrativa Fragment que canta o recita el cor Traduir un cor de Sòfocles per extensió Conjunt de persones que dansen o es mouen rítmicament música Conjunt de músics que canten simultàniament Societat coral Composició musical destinada a ésser cantada per un grup de persones Grup d’instruments que collaboren en l’execució d’una obra musical a o en cor locució adverbial Cantant o sonant al mateix temps cristianisme Conjunt de clergues, de religiosos o de monges…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cor-

■ cor-

variant de con- davant de r en alguns casos Prefix, del llatí cum , que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’ Ex correlacionar, corrompre, corroborar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cor-robat
| cor-robada

■ cor-robat
| cor-robada

adjectiu Dit d’aquell a qui algú o alguna cosa ha robat o conquistat el cor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cor-rodat

■ cor-rodat

masculí fusteria Defecte que presenten les fustes que manifesten en alguna part l’esqueixament de les capes o les anelles anuals de llur tronc