■ dirigir

Etimologia: del ll. dirĭgĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Fer moure vers un punt determinat, vers un objecte o un fi determinat. Dirigir el vaixell, l’avió, etc., al punt de destinació.
    2. pronominal Es va dirigir cap al camí. La brúixola es dirigeix cap al nord.
    3. transitiu Girar, adreçar, cap a un costat, cap a una persona, etc. Dirigir els ulls, la mirada, a una persona, a un objecte. Dirigir la paraula a algú.
    4. pronominal Parlar o escriure a algú. S’ha dirigit a l’empresa per demanar augment de sou.
    5. transitiu figuradament Dirigir l’atenció a un afer.
  2. transitiu Fer funcionar seguint una línia de conducta; conduir, regir, governar. Dirigir una companyia, una fàbrica, una casa de comerç. Dirigir un teatre. Dirigir una escola, un col·legi. Dirigir una empresa, els treballs. Dirigir els estudis, l’educació, d’algú.