Gran Diccionari

Es mostren 3 resultats

dos
| dues


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dos</title>

Accessory
Etimologia: del ll. dŭōs, dŭas, acusatiu de duo, duae ‘dos’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
  1. adjectiu [dialectal invariable: dos] Un més un. Un nen de dos anys. Les vaig trobar totes dues plorant.
  2. adjectiu i masculí i femení [invariable: dos] Que fa dos; segon. La plana dos. El dos de maig. És la dos de la classe.
  3. [plural dosos] masculí
    1. El nombre dos, 2. Jo jugo al dos.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre dos. El dos d’espases. Té dos dosos.
  4. a dos esports En el joc de la pilota, expressió que indica que ambdós contendents estan iguals a trenta.
  5. a (o cada) dos per tres Sovint, amb freqüència.
  6. com dos i dos fan (o són) quatre De manera segura, indubtable, contundent. Això és així, com dos i dos fan quatre!
  7. de dos en (o per) dos (o dos a dos) En grups de dos.
  8. dir dos i dos quants fan Parlar clar a algú, dir-li la veritat encara que li sàpiga greu.
  9. en un dos per tres En un moment.
  10. fer dos (els ulls) Fer els ulls, a algú, una impressió visual falsa o poc exacta. Dius que m’has vist al ball?: els ulls et deuen haver fet dos, perquè no he sortit de casa!
  11. les dues La segona hora des de les dotze de la nit o del migdia. Vam tornar a les dues de la matinada. Dinar a les dues.
  12. sabràs (o sabrà, etc.) dos i dos quants fan! Expressió d’amenaça amb què hom indica a un altre que en tocarà les conseqüències.

dos
| dues

dos-centè
| dos-centena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dos-centè</title>

Accessory
Etimologia: de dos-cents
Body
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, que fa dos-cents. El número dos-centè de la col·lecció.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dues-centes parts iguals.
    2. masculí Un dos-centè, 1/200. Tretze dos-centens, 13/200.

dos-centè
| dos-centena

dos-cents
| dues-centes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dos-cents</title>

Accessory
Etimologia: en cat. ant. doents, ll. ducenti, ducentos, forma refeta més tard en dos-cents, comp. de dos i cent1 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
  1. adjectiu Cent noranta-nou més un.
  2. adjectiu i masculí i femení [invariable: dos-cents] Que fa dos-cents; dos-centè. La pàgina dos-cents. És la dos-cents de la promoció.
  3. masculí
    1. El nombre dos-cents, 200.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre dos-cents. Viu al dos-cents del carrer principal.
  4. masculí i femení Les dues-centes primeres.

dos-cents
| dues-centes