■ educació

Partició sil·làbica: e_du_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. educatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. ensenyament
    1. Acció d’educar;
    2. l’efecte.
    3. educació especial Tractament educatiu adequat per a possibilitar als deficients d’incorporar-se a la vida social i a un sistema de treball en què es puguin valer per ells mateixos i sentir-se útils.
  2. Urbanitat.
  3. educació física esports Conjunt d’exercicis musculars, concebuts dintre un programa educatiu, que cerca el millorament físic de l’individu, formant i conservant el seu cos sa, vigorós, harmònic i útil, i alhora el sotmet a una disciplina moral i mental.