■ eixugar

Partició sil·làbica: ei_xu_gar
Compareu: assecar
Etimologia: del ll. td. exsūcare ‘deixar sense suc’, der. de sucus ‘suc; saba de les plantes; líquid del cos humà o dels animals’ (cf. suc1) 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Assecar (una cosa molla) passant-hi quelcom que se n’emporti la humitat. Eixugar els plats amb un drap.
    2. pronominal Eixugar-se els llavis amb el tovalló. Eixugar-se els peus a l’estora. Eixuga’t els ulls i no ploris més.
    3. transitiu per extensió Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa. Amb una baieta, eixugar l’aigua que ha caigut a terra.
    4. pronominal per extensió Eixugar-se la suor, les llàgrimes, amb un mocador.
    5. transitiu per analogia Eixugar la pols d’un moble passant-hi un drap.
    1. transitiu Assecar (una cosa molla) fent que s’evapori l’aigua que la recobreix o amara. El sol eixuga les plantes molles de rosada. Aquest vent sec ho eixugarà tot!
    2. pronominal Amb aquest vent la roba s’eixugarà de seguida!
    1. transitiu Buidar un recipient del líquid que conté. Eixugar un safareig.
    2. transitiu figuradament Exhaurir. Eixugar l’edició d’un llibre.
    3. transitiu Escórrer totalment la llet a una vaca, ovella, etc. Quan muny les cabres les eixuga.
    4. transitiu Fer que (una vaca, ovella, etc.) deixi de donar llet.
    5. pronominal Perdre totalment la llet una vaca, ovella, etc.
    6. pronominal Assecar-se un riu, una font, etc.
    7. eixugar la butxaca (a algú) Deixar-lo sense diners.
  4. transitiu comptabilitat Liquidar, pagar totalment, un deute, un dèficit, etc.