Es mostren 2 resultats

■ estofar1

■ estofar1

verb transitiu escultura Donar una capa de blanc a la fusta que hom ha de daurar Pintar al tremp damunt d’or brunyit formant relleu Raspar amb el garfi el color donat sobre l’or Vegeu també estofar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estofar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estofar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: estufar
Etimologia: segurament, variant de l’ant. estubar (també estufar) ‘escalfar al bany de vapor’, potser de l’it. stufato, convertit al sud de França en estoufat, estouffade per influx del fr. étouffer ‘ofegar’, d’origen incert 1a font: c. 1480
verb transitiu gastronomia Coure a foc lent (carn, llegums, sípia, etc.) en una olla o una cassola tapada per impedir l’evaporació, generalment amb addició de vi blanc.


Vegeu també:
estofar1

■ estofar2

verb transitiu gastronomia Coure a foc lent carn, llegums, sípia, etc en una olla o una cassola tapada per impedir l’evaporació, generalment amb addició de vi blanc Vegeu també estofar 1
Informació complementària
Traducció