■ fiar

Partició sil·làbica: fi_ar
Compareu: l’acc. 2 amb refiar-se
Etimologia: del ll. vg. *fidāre, alteració del ll. fīdĕre ‘fiar, confiar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Lliurar alguna cosa a la fe d’algú comptant amb la seva fidelitat; confiar. Li vaig fiar un secret.
    2. Vendre sense cobrar al comptat. En aquella botiga no fien.
  2. pronominal Tenir confiança (en algú o en alguna cosa). Si no te’n fies, no ho facis. Et pots fiar d’aquesta corda, que és molt resistent. No es fia ni del que veu. Ens en podem fiar, perquè no sol dir mentida.
  3. intransitiu Confiar.
  4. dret
    1. transitiu Fiançar.
    2. intransitiu Fer fermances, declarar-se fiador o pagador.