Es mostren 3 resultats

■ fosca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fosca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de fosc
    femení
  1. Mancança de llum, de claredat, durant la nit, en un indret on no penetra la claror, on no hi ha llum. La fosca de la nit. La fosca de l’interior de la cova.
  2. a les fosques
    1. Sense llum, sense claror. Berenàvem a les fosques.
    2. figuradament Sense informació o intel·ligència d’alguna cosa. Em deixes parat: n’estava ben bé a les fosques. Eren qüestions molt abstruses: he restat a les fosques.



    3. Vegeu també:
    fosca2

■ fosca1

femení Mancança de llum, de claredat, durant la nit, en un indret on no penetra la claror, on no hi ha llum La fosca de la nit La fosca de l’interior de la cova a les fosques Sense llum, sense claror Berenàvem a les fosques figuradament Sense informació o intelligència d’alguna cosa Em deixes parat n’estava ben bé a les fosques Eren qüestions molt abstruses he restat a les fosques Vegeu també fosca 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fosca2

■ fosca2

interjecció Eufemisme per fotre Vegeu també fosca 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fosc
| fosca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fosc</title>

Etimologia: del ll. fŭscus, -a, -um ‘fosc, moreno, obscur’ 1a font: s. XIII, Vides
    adjectiu
    1. Privat totalment o parcialment de llum, de claredat. Avui fa una nit molt fosca. Ahir va fer un dia fosc. Una cambra fosca.
    2. a entrada (o a boca) de fosc En començar a fer-se de nit.
    3. ésser fosc Haver-se post el sol, ésser de nit. Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc.
    4. fer-se fosc Fer-se de nit.
    5. fosc com (o més fosc que) una gola de llop Molt fosc, sense gens de llum o de claredat.
    1. Dit del color que tira a negre, oposat a clar. El blau marí és un color fosc.
    2. De color fosc o negre. Un vestit fosc.
  3. figuradament
    1. Difícil de percebre o d’entendre. Una veu fosca. Un escrit fosc.
    2. per extensió Un escriptor fosc.
    3. [usat adverbialment] Parlar fosc. Escriure fosc.
  4. vocal fosca fonètica, fonologia Vocal velar, gutural o posterior.

■ fosc
| fosca

adjectiu Privat totalment o parcialment de llum, de claredat Avui fa una nit molt fosca Ahir va fer un dia fosc Una cambra fosca a entrada o a boca de fosc En començar a fer-se de nit ésser fosc Haver-se post el sol, ésser de nit Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc fer-se fosc Fer-se de nit fosc com o més fosc que una gola de llop Molt fosc, sense gens de llum o de claredat Dit del color que tira a negre, oposat a clar El blau marí és un color fosc De color fosc o negre Un vestit fosc figuradament Difícil de percebre o d’entendre Una veu fosca…
Informació complementària
Traducció