■ glòria

Partició sil·làbica: glò_ri_a
Etimologia: del ll. glòria, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. femení
    1. Honor, admiració, fama, etc., acordats pel consentiment general a una persona o cosa. Cobrir-se de glòria. El camí de la glòria.
    2. per extensió Allò que és causa, motiu, de glòria. Descrivia les glòries dels cavallers medievals.
    3. per extensió Persona que constitueix motiu d’orgull, de glòria, per al seu país, per als seus companys, etc. Shakespeare és una glòria d‘Anglaterra. L’avi fou la glòria de la família.
    4. per extensió Satisfacció, orgull, que sent algú pel fet d’ésser mereixedor de glòria. Tenir la glòria d’haver salvat la pàtria.
    5. cobrir-se de glòria figuradament i irònicament Quedar, algú, molt malament, desprestigiar-se. S’ha ben cobert de glòria, amb la tria de l’obra!
    6. tenir a glòria Sentir-se satisfet, orgullós, d’alguna cosa que hom mateix ha fet, considerar-la motiu de satisfacció. Tinc a glòria haver escrit aquesta novel·la.
    7. treballar per la glòria Treballar sense esperar-ne cap guany material.
    8. vella glòria Persona posseïdora d’honors, glòria, per la seva actuació, les seves accions, gestes, etc., de temps anterior. Han fet un sopar d’homenatge a les velles glòries del club.
    1. femení Esclat de grandesa, esplendor, magnificència. Sempre canta les pròpies glòries.
    2. masculí especialment Bíblia Terme bíblic que expressa lloança de Déu.
    3. masculí especialment litúrgia Càntic de la missa que comença amb els mots Gloria in excelsis Deo (‘Glòria a Déu a dalt del cel’).
    4. glòria eterna (del cel o celestial) (o simplement glòria) religió El cel com a mansió dels benaventurats que gaudeixen de la presència de Déu.
  3. femení figuradament
    1. Lloc o cosa que causa gran plaer. Aquell pis és una glòria. És una glòria, com estan els camps.
    2. estar a (o en) la glòria Trobar-se, algú, molt bé en cert lloc, en certa situació, etc.