■ intenció

Partició sil·làbica: in_ten_ci_ó
Homòfon: intensió
Etimologia: del ll. intentio, -ōnis, íd., der. de intendĕre ‘tendir vers; ocupar-se d’alguna cosa’, der. de tendĕre ‘estendre’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Orientació de la consciència a la realització d’un acte, o de la voluntat a la consecució d’un fi.
    2. Propòsit, designi, raó d’un acte.
    3. Significat, sentit, d’un mot, d’un acte, etc.
    4. bona intenció Determinació de la voluntat a obrar bé.
    5. de bones intencions, l’infern n’és ple Refrany que vol dir que no n’hi ha prou de tenir bona voluntat, sinó que també cal actuar.
    6. de primera intenció Sense pensar-s’hi gaire.
    7. mala intenció Voluntat d’obrar malament, d’ofendre o d’enganyar.
    8. segona intenció Intenció dissimulada diferent de la que hom aparenta tenir.
  2. dret Voluntat conscient de fer o no fer allò que la llei prohibeix o mana de fer.
  3. filosofia
    1. Acte amb què el subjecte cognoscent tendeix vers un objecte.
    2. Imatge o forma de l’objecte conegut en el subjecte cognoscent.
    3. Intencionalitat.
  4. locució adjectiva i locució adverbial traumatologia
    1. de primera intenció Dit de la reunió dels llavis d’una ferida quan aquesta es clou immediatament.
    2. de segona intenció Dit de la reunió dels llavis d’una ferida quan aquests resten separats.