Es mostren 3 resultats

meu1

meu

Accessory
Pronúncia: mɛ́w
Partició sil·làbica: meu
Etimologia: del ll. meum, i aquest, del gr. mē͂on, íd. 1a font: s. XIV
Body
masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Meum athamanticum), de fulles molt dividides i flors blanques o rosades en umbel·les, amb les arrels de propietats estomacals i diürètiques.


Vegeu també:
meu2
meu3

meu1

meu2

meu

Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia mèu]

Pronúncia: mɛ́w
Partició sil·làbica: meu
Etimologia: d’origen onomatopeic (v. miolar)
Body
masculí Miol.


Vegeu també:
meu1
meu3

meu2

meu3 | meva [o meua]

meu

Accessory
Pronúncia: méw
Partició sil·làbica: meu
Etimologia: del ll. mĕus, mĕa, mĕum, íd. 1a font: 1233
Body
    adjectiu i pronom
    1. Possessiu de primera persona del singular: de mi, pertanyent a mi. La meva mare i els meus germans.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, de mi. Davant meu. Vora meu.
  1. els meus La família, el partit, etc., propis.
  2. la meva La voluntat, l’opinió, l’interès, etc., propis. Mai no puc anar a la meva. Em sortiré amb la meva.
  3. una (o alguna) de les meves Una malifeta, una entremaliadura. Ja n’he tornat a fer una de les meves i m’han castigat .


  4. Vegeu també:
    meu1
    meu2

meu3 | meva [o meua]