Es mostren 3 resultats

-oi | -oia

-oi

Sufix, del llatí -uculus, -a, que denota un to diminutiu afectiu. Ex.: bonicoi, petitoi, nassoi, caminoi, margaridoia.

-oi | -oia

Sufix, del llatí -uculus, -a , que denota un to diminutiu afectiu Ex bonicoi, petitoi, nassoi, caminoi, margaridoia

■ oi1

oi

Partició sil·làbica: oi
Etimologia: del ll. odium ‘odi’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí [generalment en pl] dialectal Nàusea.


Vegeu també:
oi2

■ oi1

masculí generalment en pl dialectal Nàusea Vegeu també oi 2
Traducció

■ oi2

oi

Partició sil·làbica: oi
Etimologia: d’origen expressiu, cas d’alternança vocàlica amb ai, ei, ui
    interjecció
    1. Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu. Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi?
    2. Partícula amb què hom demana l’assentiment a una demanda. Oi que ho faràs?
  2. Partícula amb què s’expressa la conformitat amb el que hom acaba de dir. Equival a l’adverbi sí, certament que sí. Ell és un mal amic. Oi, sens dubte.
  3. Exclamació de sorpresa. Oi!, tu per ací?
  4. [usada generalment reduplicada] Expressió de dolor. Oi!, oi!, quin mal que em fas!
  5. oi més De més a més, a més d’això.


    6. Vegeu també:
    oi1

■ oi2

interjecció Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi Partícula amb què hom demana l’assentiment a una demanda Oi que ho faràs Partícula amb què s’expressa la conformitat amb el que hom acaba de dir Equival a l’adverbi sí, certament que sí Ell és un mal amic Oi, sens dubte Exclamació de sorpresa Oi, tu per ací usada generalment reduplicada Expressió de dolor Oi, oi, quin mal que em fas oi més De més a més, a més d’això Vegeu també oi…
Traducció