plànyer

Accessory
Etimologia: del ll. plangĕre ‘pegar, lamentar-se’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Compadir algú. Ja el planyo, amb set fills!
    2. ésser (algú) de plànyer Ésser digne de compassió.
    1. transitiu Estalviar un esforç, un mitjà, etc. Fes-ho bé: no hi planyis el treball, no hi planyis res.
    2. pronominal Tu treballes massa poc: et planys massa.
  2. pronominal Queixar-se, expressar el seu malcontentament. No tens el que demanaves? Doncs, de què et planys?