■ poc | poca

Etimologia: del ll. paucus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu En petita quantitat, en petit nombre. Tenim poc pa. Hi havia poca gent. En trobaràs pocs que ho sàpiguen fer.
    2. poc o molt locució adjectiva Indica una afirmació restringida, sense precisar. Teniu faves? Poques o moltes, bé en tinc.
  2. masculí
    1. Una petita quantitat, una mica. Un poc de paciència. Un poc de pa.
    2. Poc temps. Fa poc que ha arribat. És de poc que l’han elegit.
  3. adverbi
    1. En petita quantitat, en petit grau. L’aigua és poc calenta. Corre poc.
    2. [inicial en la frase] No... pas. Poc t’ho dirà. Poc ho sé.
    3. a poc a poc (o a poc a poquet) Lentament, a pleret.
    4. a poc a poc! (o a poc a poquet!) Locució amb què hom tracta de frenar algú, de procurar que no s’excedeixi. A poc a poc! No m’escridassis.
    5. de (o per) poc Indica que ha faltat poc perquè una cosa tingués lloc. Ves més amb compte: de poc caus, ara.
    6. entre poc i massa! Fugint d’un extrem hom ha caigut en l’altre.
    7. massa poc! Es diu per indicar que hom considera ben merescut un càstig, un fracàs, etc.
    8. ni poc ni molt No gens. No tenia raó ni poc ni molt.
    9. no poc ni gaire Molt més que hom no es podia pensar.
    10. poc més poc menys (o poc ençà poc enllà) Amb poca diferència, aproximadament.
    11. poc o molt Més o menys. Saps cosir? Poc o molt, en sé.