■ resoldre

Etimologia: del ll. resolvĕre, íd. 1a font: 1438
    verb
    1. transitiu Descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents. Resoldre una mescla en els seus elements.
    2. pronominal Al pas d’un corrent elèctric, l’aigua es resol en hidrogen i oxigen.
    3. transitiu medicina i terapèutica Fer desaparèixer un tumor, un abscés, etc., gradualment sense supuració, per mitjà d’un producte o d’un procediment resolutius.
    1. transitiu Convertir una cosa, per desintegració, en tal o tal altra cosa. Resoldre una noció complexa en d’altres de més simples.
    2. pronominal Resoldre’s, un núvol, en pluja.
  3. transitiu
    1. Desfer una dificultat, donar solució a un dubte, trobar la solució d’un problema, d’una qüestió. Hem resolt un misteri. Va resoldre el problema ràpidament.
    2. matemàtiques Trobar la solució d’una equació o d’un sistema d’equacions o inequacions.
    3. resoldre un triangle geometria Determinar, a partir dels elements coneguts, els altres elements desconeguts (costats i angles) d’un triangle donat.
  4. transitiu Deixar sense efecte. Resoldre un contracte.
    1. transitiu Prendre la determinació de fer tal o tal cosa, de deixar-la de fer, de fer-la altrament. Hem resolt d’anar-hi ara mateix. Encara no hem resolt res. Hem resolt no anar-hi.
    2. intransitiu dret Prendre, una autoritat judicial, una resolució. La junta ha resolt sobre l’expedient sancionador. El jutge va resoldre en apel·lació.
    3. transitiu dret El tribunal suprem ha resolt el recurs de cassació.
  6. transitiu música Efectuar la resolució d’un acord.