Es mostren 2 resultats

■ rodera

■ rodera

femení Solc o senyal que deixa a terra el pas de les rodes d’un vehicle
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roder
| rodera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">roder</title>

Etimologia: del fr. rôdeur, íd., der. de rôder, del prov. rodar ‘rodar’, o bé d’un ll. vg. *ruptarius ‘guerrer aventurer’, del ll. rupta ‘tropa indisciplinada’, de rumpere ‘rompre’ 1a font: 1851, DEsc.
  1. adjectiu Que va rodant, que roda com perdut, fugitiu i errant. Després de tres dies d’anar roder per la muntanya.
  2. masculí i femení Rodellaire, cercolaire.
  3. masculí i femení història Al País Valencià, almenys des del segle XIX, bandoler.

■ roder
| rodera

adjectiu Que va rodant, que roda com perdut, fugitiu i errant Després de tres dies d’anar roder per la muntanya masculí i femení Rodellaire, cercolaire masculí i femení història Al País Valencià, almenys des del segle XIX, bandoler
Traducció