Etimologia: del fr. rôdeur, íd., der. de rôder, del prov. rodar ‘rodar’, o bé d’un ll. vg. *ruptarius ‘guerrer aventurer’, del ll. rupta ‘tropa indisciplinada’, de rumpere ‘rompre’ 1a font: 1851, DEsc.
Body
adjectiu Que va rodant, que roda com perdut, fugitiu i errant. Després de tres dies d’anar roder per la muntanya.
masculí i femení Rodellaire, cercolaire.
masculí i femeníhistòria Al País Valencià, almenys des del segle XIX, bandoler.
adjectiu Que va rodant, que roda com perdut, fugitiu i errant Després de tres dies d’anar roder per la muntanya masculí i femení Rodellaire, cercolaire masculí i femení història Al País Valencià, almenys des del segle XIX, bandoler