Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 2 resultats

rostidor¹

<title type="display">rostidor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de rostir i -dor² 1a font: 1443

masculí Lloc destinat a rostir-hi menjars.

Vegeu també:
rostidor²

rostidor¹

masculí Lloc destinat a rostir-hi menjars Vegeu també rostidor 2

■ rostidor²

| rostidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rostidor</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de rostir i -dor¹ 1a font: 1443

adjectiu Que rosteix o serveix per a rostir.
masculí i femení Persona que prepara o ven menjars rostits.
masculí Instrument (ast, recipient) per a rostir.
femení greixera 2.

Vegeu també:

rostidor¹

■ rostidor²

| rostidora

adjectiu Que rosteix o serveix per a rostir masculí i femení Persona que prepara o ven menjars rostits masculí Instrument ast, recipient per a rostir femení greixera 2 Vegeu també rostidor 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

rostidor¹

<title type="display">rostidor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

rostidor¹

■ rostidor²

| rostidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rostidor</title><lbl type="homograph">2</lbl>

■ rostidor²

| rostidora

Qui som?

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

rostidor1

rostidor1

■ rostidor2 | rostidora

■ rostidor2 | rostidora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

rostidor¹

rostidor¹

■ rostidor²

| rostidora

■ rostidor²

| rostidora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia