Gran Diccionari

Es mostren 3 resultats

seu1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Pronúncia: sɛ́w
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. sēdes, -is ‘cadira; residència; fonament’, der. de sĕdēre ‘seure’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. cristianisme
    1. Càtedra o tron d’un bisbe que exerceix jurisdicció. La seu pontifical.
    2. Església catedral. La seu vigatana.
    3. Capital d’una diòcesi. Tarragona és seu arquebisbal.
    4. Jurisdicció i potestat d’un bisbe o papa. La Santa Seu. Seu primada.
    5. seu plena dret canònic Seu episcopal o pontifícia mentre l’administra el prelat en persona.
    6. seu vacant dret canònic Període que transcorre entre la mort o renúncia d’un bisbe o d’un papa i l’elevació o el nomenament de successor.
    1. Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc. La seu de l’ONU és a Nova York. La seu d’un sindicat.
    2. seu social Domicili social d’una empresa o entitat comercial.



  2. Vegeu també:
    seu2
    seu3

seu1

seu2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia sèu]

Pronúncia: sɛ́w
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. sēbum, íd. 1a font: 1249
Body
    masculí
  1. química orgànica, bioquímica i alimentació, indústries alimentàries Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar.
  2. fisiologia animal Secreció lipídica de caràcter excretor, però que alhora lubrifica els pèls i els confereix impermeabilitat.



  3. Vegeu també:
    seu1
    seu3

seu2

seu3
| seva [o seua]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seu</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Accessory
Pronúncia: séw
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. vg. seus, substitut del cl. suus per analogia amb meus ‘meu’; el fem. analògic corresponent és relativament modern i de primer fou seua 1a font: s. XII, Hom.
Body
    adjectiu i pronom
    1. Possessiu de tercera persona: d’ell, d’ella, d’ells o d’elles, pertanyent a ell, a ella, a ells o a elles. En Pere, el seu fill i la seva dona.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, d’ell, d’ella, d’ells o d’elles. Davant seu. Vora seu.
  1. els seus Els de la seva família, del seu partit, etc.
    1. anar a la seva (o per les seves) Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència.
    2. dir-hi (algú) la seva Expressar la pròpia opinió.
    3. fer la seva Obrar amb independència, encara que sigui en perjudici d’altri.
    4. sortir-se (algú) amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava.
    5. una (o alguna) de les seves Una malifeta, una entremaliadura. A les festes sempre en fa alguna de les seves.



  2. Vegeu també:
    seu2
    seu1

seu3
| seva [o seua]