■ tapar

Etimologia: der. possible tant de tap com de tapa1 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Posar el tap, la tapa o la tapadora a un objecte. Aquesta garrafa, no l’has tapada bé. Una màquina de tapar ampolles. Tapa bé l’olla.
    2. usat absolutament Aquest tap no tapa prou bé.
    3. Interceptar un tap la comunicació del contingut d’una ampolla, etc., amb l’exterior. El vi s’ha tornat agre perquè la garrafa no està ben tapada.
    1. transitiu Posar en un forat o una cavitat una cosa sòlida que l’ompli o l’obstrueixi. Tapar els forats, les escletxes, amb guix.
    2. pronominal No poder-se empassar res, com si hom tingués obstruït l’esòfag.
    3. pronominal patologia Ofegar-se per dispnea.
    4. transitiu Interceptar un cos opac la vista d’alguna cosa. Un núvol que ens tapava la lluna. Ves-te’n del davant, que em tapes la vista.
    5. transitiu figuradament Posar objeccions a algú, sortir-li amb raons, etc., que el deixin sense saber què dir. Amb poques paraules el va tapar.
    6. tapar (a algú) els ulls (o les orelles, o el nas, o la boca) Posar-li un objecte que obstrueixi aquests òrgans impedint-li de veure, de sentir, d’olorar, de parlar.
    7. tapar els ulls (a algú) figuradament Fer que no vegi alguna cosa o no se n’adoni.
    8. tapar forats figuradament Atendre a despeses necessàries, pagar deutes.
    9. tapar la boca (a algú) figuradament Obligar-lo a callar, sia per convicció, sia per força.
    1. transitiu Posar una cosa, estar una cosa, damunt una altra ocultant-la, abrigant-la, protegint-la de la pols, de la mullena, etc. És molt brut això: tapeu-ho amb un drap. Quan et fiquis al llit, tapa’t bé i procura suar.
    2. transitiu figuradament Dissimular, ocultar. Tapar els defectes d’algú. Tapar una falta.
    3. tapar-se el cel Cobrir-se de núvols.
    4. tapar un escarabat indústria tèxtil En la fabricació de teixits, fer córrer els fils veïns al lloc on s’ha produït un escarabat, per tal de dissimular la manca de fils que l’ha ocasionat.